Josep M. Jujol i Gibert a la vila del Vendrell
La Dra. Immaculada Socias ens presenta un treball exquisit que, de la mà de Jujol i de la seva obra vendrellenca, ens mena a la Roma del Renaixement i del Barroc. L'autora d'aquest llibre mostra com el baldaquí de Sant Pere del Vaticà o el templet de San Pietro in Montorio emergeixen en l'altar major i en la capella del Santíssim de la Parròquia del Sant Salvador. La Dra. Socias s’ha valgut, en bona part, de la informació procedent de l'Arxiu Jvjol, curat fidelment pel fill de l'artista, Josep M. Jujol. En paraules de l'autora d’aquest estudi, "Jujol proposa un suggestiu exercici de coherència arquitectònica entre l'interior i l’exterior del temple, una excel·lent comprensió de les regles del Modernisme, i proposa una lectura nova i refrescant de formes neobarroques a la llum d'una arquitectura màgica i prodigiosa".
L'Enciclopèdia Castellera és una obra de síntesi que pretén oferir al lector una visió global completa del món casteller i que, alhora, li indica on pot ampliar els seus coneixements sobre una determinada qüestió. Paral·lelament, l’obra es beneficia de la inclusió de les darreres novetats que la recerca ha propiciat en diversos àmbits d’estudi dels castells. En definitiva, l’objectiu d’aquesta enciclopèdia és doble: d’una banda, reunir i actualitzar en una única obra de síntesi i consulta tots els coneixements de què disposem actualment sobre els castells, amb la finalitat de donar una visió global del fenomen i documentar-ne la història fins al moment actual; i, de l’altra, dotar la comunitat castellera d’una informació i unes opinions que facilitin la reflexió sobre els importants reptes de futur que ha d’afrontar el món casteller.
1. Història I: dels antecedents al 1939
2. Història II: del 1939 al 2016
***
El agua embotellada ha sido considerada históricamente como una fuente de salud por la población. Muchos fueron los efectos curativos o preventivos de enfermedades que, desde la publicidad, se le atribuyeron a lo largo del siglo xx. Sin embargo, en unos tiempos en los que los avances científicos han logrado la seguridad del abastecimiento domiciliario, la compra de agua en envase se presenta como uno de los mayores ejemplos de la sociedad del despilfarro. En la actualidad, las grandes cantidades de residuos que se generan a causa de su consumo masivo han convertido a esta bebida en un problema medioambiental de primer orden. Debido a la vinculación de este producto alimentario con el cambio climático y la generación de residuos, los poderes públicos han comenzado a realizar cambios en la legislación al objeto de frenar la cada vez mayor demanda entre la población. Por estos motivos, el presente trabajo de investigación pretende acercar al lector a los factores sociales e históricos que han conseguido instalar el consumo de agua embotellada en la mentalidad colectiva como una necesidad básica, así como las consecuencias que se derivan para el medio ambiente como resultado de esa creencia. Posteriormente, se analizará esta nueva tendencia legislativa que acaba de irrumpir en el panorama jurídico y que irá previsiblemente en aumento en el futuro. A tal efecto, se recopilarán y comentarán las medidas más destacables que se han adoptado en los últimos años con el propósito de desincentivar el consumo de esta bebida. De igual modo, se propondrán una serie de reformas sobre ciertos sectores del ordenamiento jurídico que deberían contribuir a que la ciudadanía vaya cambiando sus patrones de consumo, incentivando así la ingesta de agua de grifo.
Una de les fites a què aspira l’antropologia és el qüestionament de la realitat donada per descomptat, i alhora és una de les raons, entre moltes altres, que n’explica la capacitat de seducció. Els vint-i-cinc textos que componen aquest llibre redescobreixen la manera de plantejar, de fer i d’explicar la recerca de Joan Prat, el qual, enmig de la voràgine d’una ciència cada vegada més tecnocràtica, ha practicat l’ofici d’una manera que podríem qualificar d’artesanal i que constitueix un exemple per emmirallar-s’hi i del qual continuar aprenent.
El políptic de l’Estrella de la catedral de Tortosa és un unicum dins de la producció artística del panorama trescentista català. La qualitat formal, les referències i el missatge, però també el fet que hagi arribat força complet i en bona conservació, el fan una obra singular. Tot i així, és una peça poc coneguda i, potser degut a la seva complexitat, estudiar-la sempre ha comportat dificultats. En aquest volum, se’n fan tres lectures de conjunt des de diversos focus. En primer lloc, s’estudia des de les fonts, ja que ajuden a situar el context litúrgic, vinculat a l’espai de l’altar major i a l’aparell escenogràfic que envoltava el moble. Seguidament, s’analitza l’obra des de la tècnica constructiva i també des de les evidències materials que hi han deixat empremta i que testimonien les transformacions i les restauracions del retaule, canvis que han revelat dades complementàries per al seu estudi i que fins ara no havien estat mai publicades. Finalment, i sense oblidar el taller, s’hi tracta la qüestió iconogràfica i narrativa, així com el context social que en va determinar la funció i el significat dogmàtic: ensenyar i promulgar la veritable fe.
De la guerra freda als reptes de la interdependència global
L’any 1945 un món devastat per dues guerres mundials emprenia una recuperació marcada per la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica, les dues grans potències que durant quatre dècades es van disputar el poder. Era l’època de la guerra freda, que va iniciar un nou ordre internacional i una etapa de canvis transcendentals. A les darreres dècades del segle XX, amb els processos de descolonització, la implosió de la Unió Soviètica i la revolució tecnològica en les comunicacions, el fenomen de la globalització va assolir un abast planetari. Des d’aleshores, el món ha basculat cada vegada més cap a l’Orient i la potència emergent xinesa ha qüestionat progressivament el sistema liberal i l’hegemonia estatunidenca. Les guerres, els nous i vells conflictes i el terrorisme internacional han convertit la terra en un lloc més insegur, i el capitalisme financer desbocat ha esdevingut l’eix d’un sistema depredador que amenaça la supervivència de l’espècie, tal com posen de manifest l’augment de les desigualtats i la crisi mediambiental. A partir de la crònica de la història més recent, El món d’avui ofereix les claus per entendre el passat a fi de no repetir-ne els errors i trobar noves vies per superar els reptes complexos que té la humanitat al segle XXI.
La Il·lustració a Tarragona
Sota el paraigua de la Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII us presentem un recull de textos al voltant de les figures de Francesc Armanyà, de Ramon Foguet i del seu context històric. L’erudit arquebisbe Francesc Armanyà contribuí econòmicament en les obres del port de Tarragona i en la restauració de l’aqüeducte per fer arribar l’aigua a la ciutat i Ramon Foguet fou un referent dels cercles il·lustrats de la Península gràcies a la seva erudició en el camp de la història, la bibliofília i l’arqueologia.
Consulta el volum Antoni Agustí i Lluís Pons d'Icart
El Renaixement a Tarragona
Antoni Agustí Albanell, humanista i arquebisbe, i Lluís Pons d’Icart, erudit antiquari emparentat amb aquest, son unes figures cabdals del Renaixement hispànic. Des de la reivindicació de la història moderna de la ciutat de Tarragona es recullen en el present volum recerques no només des de l’àmbit acadèmic sinó també des d’un punt de vista transversal i divulgatiu.
Consulta el volum Francesc Armanyà i Ramon Foguet
Textos dedicats a Maria Bargalló Escrivà
Lligams recull una miscel·lània d’articles científics que evoquen els àmbits de recerca que Maria Bargalló ha conreat al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica: gramàtica, lexicografia, ensenyament d’espanyol, lexicologia, historiografia, lingüística contrastiva, lingüística descriptiva. S’acompanyen de tot un seguit de semblances i notes que evidencien l’empremta que ha deixat en les persones que participen en aquest volum.
Totes les aportacions li reten un homenatge just per haver dedicat bona part de la seva vida a l’exercici de la docència, a l’estudi, a la recerca i a la gestió, inspirant generacions d’estudiants amb la passió per l’ensenyament, la dedicació incansable, el compromís amb l’excel·lència i la paciència infinita.
Exili, memòria i classe obrera
Aquest volum posa llum a la trajectòria vital, professional i literària de l’escriptor Vicenç Riera Llorca (1903-1991) des d’òptiques interconnectades, atesa la seva adscripció estètica i la proposta d’un cicle novel·lístic amb tints de realitat i de rerefons històric. Fou escriptor, periodista, traductor i polític, motiu pel qual s’exiliaria al 1939. Des de la seva ocupació a l’ambaixada del Regne Unit a Mèxic, compaginà l’acció cultural i la del novel·lista que es desvelaria anys després. Aquesta proposta inicia la represa del coneixement de l’autor, que desenvolupà un paper clau a la literatura catalana de l’exili, bé fora del país, bé al retorn, perquè Riera Llorca forma part d’un patrimoni literari exiliat que cal reivindicar.
En aquest novè Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari ens hem deixat seduir per la coincidència d’una sèrie d’aniversaris d’il·lustres escriptors, artistes i activistes catalans. Sense acollir-nos a la fórmula de manera habitual, els cent anys del naixement d’escriptors de la dimensió de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Guillem Viladot i de la mort de Miquel Costa i Llobera ja haurien justificat l’excepció; però els cent cinquanta del naixement de Francesca Bonnemaison, model del feminisme conservador d’un segle enrere, i els cent del gran fotògraf Francesc Català-Roca ens han permès completar el Quadern amb un repertori de luxe.
Transaccions, gènere i patiment mental entre adolescents i joves
"El llibre que teniu a les mans s’atansa a una qüestió complexa i rellevant: l’organització social del gènere i del poder. I ho fa aproximant-se a un àmbit molt concret, el del patiment mental en l’adolescència i la primera joventut de les persones. Gràcies a la perspectiva profunda i atenta de l’anàlisi etnogràfica que ha fet l’autor, s’inverteixen els termes d’aquests dos elements: el patiment mental es representa com un moment —o una sèrie de moments— i l’adolescència i la primera joventut, com un espai. Aquests elements són estudiats per si mateixos i, alhora, també són un lloc privilegiat d’observació per establir conclusions i proposar línies de reflexió que van més enllà dels seus límits inicials." (Del pròleg de Jokin Azpiazu)
Aquesta tesi ha rebut el Premi a la millor tesi escrita en català a la Universitat Rovira i Virgili en l’àmbit de les ciències socials i humanitats el 2022.
Etnografía de los usuarios de las salas de consumo higiénico
Este libro presenta una investigación etnográfica sobre las personas consumidoras de drogas que acuden a las salas de consumo higiénico (SCH) de Barcelona. En este texto, guiado por la antropología médica y el método biográfico, se analizan los procesos de salud-enfermedad-atención de las personas usuarias de las SCH y la cotidianidad en estos dispositivos. Este análisis contribuye a trazar propuestas para mejorar las políticas sociales y de reducción de daños dirigidas a la población estudiada.
A lo largo de los artículos que componen el monográfico que se presenta a continuación, sus autoras repasan las mejoras alcanzadas con la promulgación de la LOI y los retos pendientes e incluso los riesgos emergentes en el camino hacia la igualdad. Desde una visión multidisciplinar se analizan importantes aspectos sociológicos y jurídicos en el marco de la aplicación de la ley, a partir de un análisis detallado de los efectos de la incorporación de la transversalidad, las acciones positivas y otras medidas propuestas por la LOI, como los planes de igualdad.