- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
El procés d’industrialització ha emmarcat el creixement econòmic català iniciat al segle XIX i consolidat al XX. Malgrat aquesta generalització, la dinàmica d’aquest procés no ha estat uniforme a tot el territori, i en moltes parts el creixement econòmic ha transcorregut per camins diferents. És per això que es pot estudiar d’una manera precisa una àrea amb una dinàmica econòmica específica per les seves diferències amb la global del país. Actualment, els nivells de renda i de productivitat són territorialment molt similars, però el camí que s’ha seguit per arribar-hi ha tingut una trajectòria molt particular. Ha estat una trajectòria, per altra part, molt estudiada pels historiadors, tant des punts de vista locals, amb monografies sobre diferents viles, com de transversals, sobre moviments socials, culturals, polítics, etc.; però no hi havia una interpretació econòmica que plantegés un esquema de funcionament d’aquesta societat on es donaven una sèrie de contradiccions que es manifestaven de maneres diferents, de la violència al pacte, i que portaven uns canvis econòmics que afectaven la forma de vida de la població. Aquest assaig estudia els canvis econòmics en aquesta àrea en un llarg segle XX que s’inicia a les acaballes del XIX amb la fil·loxera, les transformacions dels anys seixanta com a punt de referència central molt important, i s’acaba amb la perplexitat, ja molt entrat el segle XXI, d’una critica situació social i econòmica.
La competitividad sostenible de las organizaciones en la actualidad depende en gran medida del nivel de compromiso de sus competidores. Esta afirmación encierra en sí una de las claves del éxito de las empresas en el futuro. Tal como se plantea a lo largo del siguiente libro, el compromiso es un factor para la aportación de valor a la competitividad sostenible en las organizaciones. Esto se explica por cuanto el entorno de actuación de las empresas, y en general de todas las organizaciones, presenta un nivel creciente de complejidad y eficiencia que se ve agravado en épocas de turbulencias. La exigencia de una creciente competitividad es un proceso que no parece que remita ni que se pueda resolver simplemente aportando más recursos. Los diversos cambios producidos en el concierto internacional presagian cambios sociales y económicos que suponen nuevas formas de actuar y de relacionarse entre las personas, y, sobre todo, nuevas formas de operar en el mundo empresarial.
El orden del día de las agendas de los estudiosos de la alimentación está repleto de fenómenos que, formando parte de procesos históricos más amplios, deben ser tratados desde el conocimiento de las diferencias culturales, de las diversas formas de desigualdad social y de las implicaciones sociales, económicas y políticas que la comida tiene para la salud humana, el entorno y las sociedades. La producción, distribución y consumo de alimentos implica numerosos ámbitos y agentes en cualquier lugar y nos llevan desde las actividades agrícolas hasta el procesamiento de los alimentos, desde el restaurante o el comedor escolar al hogar, desde el individuo al grupo social; intervienen, a su vez, en el proceso de salud/enfermedad/atención. A pesar de la abundancia aparente, el sistema de producción alimentaria actual no asegura las necesidades básicas entre las personas, ni el reparto equitativo de los alimentos, ni la capacidad regenerativa de los recursos utilizados ni tampoco la preservación de la diversidad biocultural. Tampoco favorece la confianza en los alimentos producidos, ni el deseo tan humano como legítimo de querer preservar y mejorar la calidad de vida.
Quaderns de la Igualtat és una iniciativa de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta publicació representa la materialització de diverses mesures previstes al I Pla d’Igualtat (2007-2010) i també al II Pla d’Igualtat (2011-2015) de la URV. Aquestes accions plasmen el compromís de la Universitat amb els valors de la igualtat i la no discriminació. Quaderns de la Igualtat vol ser un espai que serveixi per difondre l’activitat investigadora en matèria de polítiques d’igualtat per raó de gènere i aspira a facilitar a la comunitat acadèmica i científica una nova eina al servei de la transferència de coneixement sobre dones i feminisme.
La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s’impregna de l’alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l’ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l’Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l’art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòrico-platònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l’Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d’una prisca theologia. El testimoniatge d’aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l’art…, de l’art que, com deia L. Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»
L’humanisme, gestat pels medievals, trobà dos gran mitjans d’expressió: d’una banda, el pensament filosòfic i científic; de l’altra, les obres d’art. Quan el pensament renaixentista semblà amenaçar el dogma cristià, l’Església oferí a l’humanisme una sortida per mitjà de l’art. No tenim per què lamentar-nos-en, amb el benentès que l’art mai no s’expressà en detriment de la ciència, tot al contrari.
Tanmateix, el moviment cultural renaixentista anà prenent una actitud cada vegada més distant enfront de l’autoritat eclesiàstica. A Itàlia, la intel·lectualitat s’inclinà cap a un cert paganisme, mentre que a Alemanya, més ombrívolament moral, la intel·lectualitat es rebel·là contra la jerarquia romana adherint-se a la Reforma. En tot cas, el tarannà humanista, bo i fomentant l’interès pel saber dels antics, envigorí la llibertat de pensament i esdevingué l’alba de la modernitat.
Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d’estat. Com no podia ser menys, la jubilació d’un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d’una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, “l’empresa” no aporta un “rolex” convencional, però sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l’iniciat amb la complicitat d’aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d’un llibre d’homenatge, que esperem plagui al protagonista de l’efemèride.
Un espai relativament poc aprofundit en els currículums de les disciplines de les ciències de la salut és el que es refereix al coneixement del medi en què els treballadors sanitaris es mouran durant la seva vida laboral, l’organització d’aquest entorn i els determinants que condicionen el desenvolupament d’un model de política i organització sanitària en un context determinat. Amb aquesta eina pretenem donar suport als alumnes i als professionals sanitaris en el coneixement d’aquest entorn en què viuran i es desenvoluparan professionalment.
Descarrega el llibre Compra el llibre en impressió per comanda
Es publica “Aprendre a través de la veu de l’experiència” per reflexionar sobre l’emprenedoria a través de 9 casos reals
Tres professors de la Universitat han creat un llibre multimèdia adreçat a estudiants sobre casos d’emprenedoria perquè aprenguin a reflexionar de manera crítica sobre situacions que es podrien trobar en la seva trajectòria professional. El llibre consta de nou històries en format vídeo narrades en primera persona per membres del SECOT Tarragona (Voluntariat Sènior d’Assessorament Empresarial) que conviden a plantejar-se tot de qüestions relacionades amb l’emprenedoria i la creació i direcció d’empreses.
Aprendre a través de la veu de l’experiència és el títol del llibre que s’adreça a estudiants universitaris amb l’objectiu que reflexionin sobre casos reals d’emprenedoria i que apliquin pensament crític tant sobre les situacions que se’ls presenta en el dossier com sobre experiències pròpies. L’obra, escrita per María-Arántzazu Vidal-Blasco, Teresa Torres-Coronas i Ricard Monclús-Guitart i editada per Publicacions URV, compta amb la intervenció de nou voluntaris de SECOT Tarragona que expliquen nou històries diferents relacionades amb l’emprenedoria. Les explicacions dels protagonistes són accessibles des del mateix llibre (amb connexió a Internet) i també al canal URV Management de Youtube.
El motiu de l’edició del llibre es troba en el fet que les històries tenen un efecte molt important en l’adquisició de coneixements perquè simplifiquen la realitat i la fan més entenedora. D’aquesta manera, els protagonistes de casos reals ajuden als estudiants a reflexionar i a visualitzar situacions amb què poden trobar-se tant en l’emprenedoria com en la seva futura activitat professional.
L’obra és el resultat d’un acord de col•laboració entre SECOT i la Universitat Rovira i Virgili, que a través del seu professorat ha volgut experimentar amb la transmissió digital de coneixements en el camp de la resolució de problemes i de la presa de decisions, les quals són competències bàsiques en qualsevol activitat professional.
Canal URV Manegement a youtube
Web del Grup Anàlisi Social i Organitzativa
El per què d’aquesta obra es troba en el poder de les històries com a font de transmissió de coneixement. Amb aquestes històries (minicasos en format multimèdia-vídeo) pretenem que l’estudiant reflexioni sobre experiències passades, apliqui el pensament crític per valorar la situació presentada i sigui capaç d’extrapolar aquesta situació a les experiències pròpies, sense oblidar el factor motivador que suposa permetre a l’estudiant visualitzar “situacions en què podrà trobar-se”.
Més...
El vaso Savoy es el objeto más conocido de la producción de Aalto. Adélaïde de Caters nos lo presenta como una metáfora metonímica del paisaje finlandés como en “las garrafas de la Vivonne” (Proust), texto en el cual el contenido se convierte en continente, y el agua en garrafa. En cambio, en el vaso de Aalto, el agua endurecida del vaso es el continente que no deja escapar el agua y representa la cristalización de su mundo. Esta representación del mundo se entiende como tendencia a la abstracción (contrario, según Worringer al Einfühlung) que representa la empatía con el mundo. El vaso de Aalto es una representación en dos tiempos de ambos conceptos y reflejan, a su vez, la personalidad del autor.
Un recorregut per la mirada a l'Acròpolis d'Atenes
L’Acròpolis d’Atenes és, segurament, l’edifici més conegut de l’arquitectura occidental. Roger Miralles en fa una historiografia de la seva recepció per part de diversos autors paradigmàtics del seu temps; des de la primera representació coneguda del S. XIV, amb Ciríac d’Ancona, passant per les de Stuart i Revett, Le Roy, Spon, Carrey, Semper o Lambert fins a les més contemporànies de Doxiadis o Martienssen, per arribar a l’actualitat amb la revisió que n’ha fet Bernard Tschumi per al seu museu de l’Acròpolis. La revisió serveix per veure quines eren les preocupacions dels diversos moments històrics que usaven com a pedra de toc l’Acròpolis i quin és l’autor que està més proper a com va ser pensat.
La Càtedra Dow-URV presenta un informe sobre tot el que es fa en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat
L'acte de presentació del llibre Informe sobre la docència i la recerca en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat Rovira i Virgili del curs 2011-12 va ser dimecres, 26 de setembre a les 18,30 h. a la Sala de Graus del campus Catalunya. L'Informe l'ha impulsat la Càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible.
En l'acte Ramon Folch, ambientòleg, comunicador i redactor del Pla de Medi Ambient de la Universitat (Estudi Ramon Folch), hi va pronunciar la conferència: Per què ens cal un nou model productiu?
L'Informe, en format llibre de Publicacions URV, l'ha coordinat el professor Joan Alberich del Departament de Geografia, i la presentació va anar adreçada a la comunitat universitària i també al públic en general.
L'objectiu de l'Informe ha estat quantificar, analitzar i valorar tot el que es fa en aquest camp. En docència, es presenta una relació de tots i cada un dels plans d’estudi del curs 2011-2012, tant de grau com de postgrau, destacant-ne els continguts mediambientals i de sostenibilitat. En recerca, es fa una anàlisi de la investigació en medi ambient i sostenibilitat, amb la relació completa dels projectes de recerca, línies d’investigació i projectes de transferència de tecnologia que duen a terme els diferents organismes de recerca de la URV (grups de recerca, centres i instituts de recerca, càtedres, etc.). L’informe acaba amb les conclusions.
Els autors són Beatriz Irene Felipe, Enric Aguilar, Òscar Saladié i Joan Alberich.
El present estudi ha estat elaborat per la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible amb l’objectiu de quantificar, analitzar i valorar la docència i la recerca que s’elabora actualment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
Es tracta, doncs, d’un treball exhaustiu de recopilació de la informació que els diferents organismes i institucions de la pròpia URV (facultats, departaments, centres i instituts de recerca, etc.) posen a l’abast de la comunitat universitària —per diversos i variats canals, però amb un protagonisme cada cop més gran de la xarxa d’Internet— sobre la seva tasca quotidiana en recerca i docència.