Quan l’editor i activista Joan Ballester i Canals va demanar autorització, el 1964, per publicar el llibre Dues visions, de Joan Fuster, la censura espanyola va denegar la petició per considerar l’obra crítica amb l’Estat espanyol i “separatista”. “Puesto que del enemigo el consejo”, va escriure el censor, “separemos este libro de la circulación y que se pueda editar el día en que consigan, Fuster y los suyos, sus propósitos”.
Les Dues visions de Fuster van quedar sense publicar. ”Per a l’anàlisi d’un nacionalisme” ha estat un text inèdit fins ara. ”Maragall, burgès“ es va acabar publicant en una altra obra, amb algunes esmenes obligades per la censura.
Ara, Xavier Ferré Trill (Reus, 1962) edita Dues visions en la forma com es va pretendre originalment, fa 50 anys. Ferré és doctor en sociologia i història, i professor adscrit al Departament de Pedagogia de la URV. Aquest llibre és una coedició de Publicacions URV i la Universitat Jaume I.
— Qui va ser Joan Fuster i quina és la seva aportació a la cultura catalana?
Joan Fuster tenia una visió molt polièdrica dels esdeveniments literaris, culturals i polítics de la seva època. A través seu entraven molts personatges, molts pensadors: als seus textos tant podies trobar una cita a grans autors, com Jean-Paul Sartre o Karl Marx, com al carlí del poble del costat. La seva escriptura assajística utilitzava una argumentació molt clara per donar testimoni d’un fet i transcendir-lo. En un article seu al diari, per exemple, podies trobar una magnífica peça d’història moderna o contemporània, o literària, o lingüística. Hi ha pocs intel·lectuals del seu temps que entrellacéssin tants temes amb tanta incidència en la societat.
— Dues visions es va escriure fa 50 anys però va ser censurat pel franquisme...
L’any 1964 el llibre estava llest per publicar! Fins al 66 calia demanar un informe a l’entitat encarregada de la censura, depenent del Ministerio de Información y Turismo. L’editor, Joan Ballester i Canals —que era un patriota, un activista cultural i polític molt important— va fer la sol·licitud dues vegades, i les dues vegades li va ser denegada. Al llibre ara editat s’hi reprodueixen íntegrament tant aquestes sol·licituds com les respostes que va obtenir, on el censor explicita que pel contingut de l’obra i pel caràcter de l’autor no es podia publicar. Per tant, el llibre va quedar inèdit.
— Malgrat això, un dels textos sí que va arribar a veure la llum.
Dues visions inclou dos textos: “Maragall, burgès” i “Per a l’anàlisi d’un nacionalisme”. El primer va ser publicat a Causar-se d’esperar i, després, a les obres completes. Era un text menys conflictiu, perquè no era tan explícitament polític com el segon. Es tracta d’un text de pensament literari que contextualitza la situació de l’Estat espanyol en crisi de la restauració, i les relacions amb Miguel de Unamuno. El segon article, en canvi, és una crítica molt ben feta —i molt vigent en els temps que estem vivint, en ple segle xxi— del nacionalisme espanyol d’arrel conservadora i feixista, però també del nacionalisme d’esquerres republicà espanyol, que és menys freqüent de llegir. L’article fa referència als Països Catalans i és una crítica frontal a l’Estat espanyol, i per això no es va deixar publicar-lo.
— Per què publicar-lo ara, 50 anys després?
Fa més de 20 anys que tinc aquests textos a la meva biblioteca, tant els originals com els censurats. Al 2005 vaig elaborar un treball sobre ”Per a l’anàlisi d’un nacionalisme”, el text inèdit, que vaig presentar en un congrés a Alacant. Però ara penso que el lector ha de poder conèixer aquest article: primer, perquè és un text de Fuster no inclòs a la seva obra completa; segon, perquè recuperem una peça, Dues visions, que havia estat pensada com a tal i que, fins ara, no existia.
— A qui pot interessar aquest llibre i quines raons els donaria per llegir-lo?
Aquests textos poden servir d’introducció al personatge, per començar a conèixer-lo en la seva vessant historicocrítica: no és el Fuster poeta, ni abstracte, sinó que és un Fuster concret que parla de la nostra història, dels anys 60. Per altra banda, es tracta de dos articles breus la lectura dels quals pot aportar elements de reflexió en el present, que és una de les funcions de la història.
Entrevista realitzada pel Gabinet de Comunicació de la URV