Notícies
Dimecres, 17 Novembre 2010
Published in Notícies

Publicacions URV participa a la Setmana de la Ciència

Amb este títol, La ciència, a la teva biblioteca, Publicacions URV participa a la Setmana de la Ciència d’enguany.

I és que a l’estand de Publicacions, organitzat conjuntament amb els llibreters de Tarragona, no només s’hi poden trobar, fullejar i comprar tota classe de llibres de divulgació científica i universitaris en català, sinó que a més a més hi ha un lot de quinze llibres exposat. I un lot d’estos llibres (entre els quals es troba Garantia de qualitat docentDesenvolupament sostenibleArt i societat) el farem arribar a cadascun dels centres d’ensenyament de secundària que han visitat la Fira, de manera gratuïta. És una acció amb la que pretenem acostar els llibres de ciència a les biblioteques dels instituts, de tal manera que els professors i els alumnes els puguen conèixer i consultar. I com que esta acció la volem continuar els propers anys, la nostra intenció és nodrir les biblioteques dels centres periòdicament amb uns llibres que, difícilment, acabarien formant part del seu fons bibliogràfic.

Per acabar us deixem amb les diapositives que estem passant al nostre estand, que són unes pinzellades de la història del llibre i de la seua evolució al llarg dels temps.

 

Enllaços relacionats:

Setmana de la Ciència

Història del llibre i de la seua evolució

 

Published in Notícies

Una nova col·lecció recuperarà l'important llegat de filòsofs medievals

Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae és la nova col·lecció endegada per l'editorial Obrador Edèndum. El projecte és gairebé titànic: posa a l'abast dels lectors d'avui les obres d'autors medievals de pensadors de terriloris de parla catalana. Obres escrites, generalment, en llatí, traduïdes al català i a l'angles. Clarament, no es tracta de best-sellers, però si de fer conèixer uns filòsofs que, moltes vegades, són desconeguts a casa seva o coneguts per raons molt diferents. Sense anar més lluny, és el cas de Vicent Ferrer (1350-1419), l'autor del primer volum que inicia la col·lecció: Quaestio de Unitate Universalis (Qüestió sobre la unitat de l’universal). El volum inclou la versió hebrea (amb reconstrucció llatina i traducció anglesa) del Tractatus sollemnis de universalis.

Els anys de la segona meitat del segle XIV van estar marcats per la discussió sobre l'existència dels universals, tot i que es pot rastrejar la polèmica molts segles abans. Guillem d'Occam és el principal propugnador de la no existència dels universals amb la proposta coneguda com “navalla d'Occam”, que defensa que la simplicitat és millor que la complexitat; per tant, la blancor, és un exemple, no té existència. N'hi ha prou amb creure que existien coses blanques, però no que la propietat del blanc existeix també i de manera autònoma. El problema és encara viu i alguns lògics contemporanis discuteixen si existeixen o no les classes (de coses, no les socials).

La discussió va arrelar profundament entre els anomenats “antics”, en general tomistes, i els “moderns”. Vicent Ferrer es va arrenglerar amb els primers (com la majoria de dominics), mentre que, en general, els franciscans s'inclinaven per Occam o per una variant prèvia, la de Duns Scott. Alexander Fidora explica bé la polèmica, les implicacions i la postura de Ferrer en el pròleg del primer volum de la nova col·lecció. Pròleg que inclou un petit passeig per la vida de Ferrer, molt més conegut a Catalunya i València per les llegendes que li atribueixen, des de la resurrecció de morts fins a la reposició de la paraula als muts i l'oïda als sords. Ferrer va ser un predicador famós, però també un escolàstic que va voltar mig Europa explicant les interpretacions del tomisme. Sense deixar de banda que es va posar inicialment al costat del Papa cismàtic Benet XIII, de qui va ser confessor a Avinyó.

Com Ferrer, altres catalans (o pensadors formats en terres de parla catalana) varen recórrer l’Europa d'aquells anys ensenyant i publicant per caure més tard en l’oblit, eclipsats per dos pensadors com Ramon Llull i, en menor mesura, Arnau de Vilanova. Per exemple, Nicolau Eimeric, que va ser inquisidor i que va protagonitzar un enfrontament potent a l'Estudi General de Lleida, per motius en certa manera relacionats amb la polèmica dels universals. O Guillem Rubió, nat a Vilafranca del Penedès i que va substituir Tomàs d'Aquino a la càtedra de París. Entre els escotistes de qui la col·lecció publicarà obres hi ha Pere Tomàs i Agustí Andreu.

Darrere del projecte hi ha el medievalista Josep Batalla i diversos professors de les universitats Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili.

Francesc Arroyo

[Text publicat al diari El País.]

 

Published in Notícies

Un llibre editat per la URV estudia la presència del monarca en la cultura dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó

Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili), conjuntament amb Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears), han publicat el volum El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura. Aquest llibre, editat a cura de la professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, Carme Oriol, i el tècnic de Recerca de Filologia Catalana de la URV, Emili Samper, recull onze articles d’especialistes en filologia, folklore i història de l’art, que estudien la figura del rei Jaume I en la cultura popular i en la literatura.

Emili Samper, un dels editors de l’obra i autor d’un dels capítols, explica que «en cadascuna de les parts es repassa la figura del monarca en diferents àmbits, ja que va ser un personatge molt popular que va transcendir la història, passant a formar part de l’imaginari popular dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó».

El primer capítol, de Josep Maria Pujol, de la URV, destaca l’origen oral del relat del Llibre dels Fets, un fet que no s’ha tingut en compte en els estudis fins fa poc temps. Els següents cinc capítols, que componen també el primer bloc, estudien la figura del monarca en l’imaginari popular dels territoris de València (Joan Borja, Universitat d’Alacant), Tarragona (Emili Samper, URV) i les Illes Balears (Caterina Valriu i Tomàs Vibot, Universitat de les Illes Balears), a més del protagonisme de Jaume I en les rondalles (Carme Oriol, URV). Cal destacar la seva vinculació amb Salou, que queda palesa amb la festa medieval que se celebra anualmente en honor seu.

El següent bloc del llibre centra l’estudi del monarca des d’una vessant més literària amb articles sobre la Renaixença literària valenciana (Rafael Roca, Universitat de València), l’engendrament del rei En Jaume a la literatura del segle XIX (Mònica Sales, URV) i el tractament de la joventut del monarca (Magí Sunyer, URV).

El llibre es tanca amb un bloc de dos capítols que se centren en la presència de la figura del rei Jaume I en el món artístic, concretament en la iconografia. Víctor Gómez (Casa Joan Fuster), relaciona les fonts escrites i iconogràfiques de la conquesta de València, mentre que Marta Serrano (URV), analitza la mitificació de Jaume I a través de la iconografia de l’edat mitjana.

Article d'Antoni Ramos al diari Més.

 

 

Published in Notícies

El llibre constitueix el n. 31 de la col.lecció Universitat Rovira i Vigili de Publicacions URV. A l'acte, que ha despertat interès i ha comptat amb un públic nombrós, han assistit la vicerectora de Transferència i Innovació de la URV, Misericòrdia Carles, el director d'Infraestructures, Seguretat i Sostenibilitat de DOW Chemical Ibèrica, Ignasi Cañagueral; Enric Aguilar, director de la Càtedra, i els autors. És sostenible el nostre desenvolupament?

El llibre intenta respondre aquesta pregunta, al mateix temps que planteja una sèrie d’interrogants perquè el lector reflexioni i extregui les seves pròpies conclusions a partir de l’anàlisi de la informació que hi apareix, acompanyada d’una notable presència de figures i quadres amb dades.

El desenvolupament econòmic de les societats es sustenta gràcies a una sèrie d’activitats humanes que generen riquesa, però també provoquen impactes ambientals en utilitzar un important contingent de recursos naturals, molts dels quals no es poden renovar i estan en vies d’esgotament.

El veritable desenvolupament s’ha de fonamentar tant en la viabilitat econòmica com en la protecció del medi ambient i en l’equitat social. Només així es podrà dir que el nostre desenvolupament és sostenible, d’acord amb la definició que apareix a l’informe Brundtland: “desenvolupament que atengui les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’atendre les seves pròpies necessitats”.

 

Enllaços relacionats:

La fitxa del llibre

En parla Xavier Sabaté

 

Pàgina 24 de 25

Cerca a la web

Notícies