Les malalties cerebrovasculars s’han convertit en un problema sanitari a escala mundial. D’entre totes, l’hemorràgia intracerebral és el subtipus menys prevalent però el més letal i l’únic ictus sense teràpia específica. A la majoria de supervivents els queda una discapacitat greu després de l’incident. Els resultats publicats sobre la incidència de l’hemorràgia intracerebral són contradictoris, però els estudis més recents insinuen un increment de la incidència entre els pacients de més edat i suggereixen que la incidència acumulada i la prevalença seguiran augmentant com a conseqüència de l’envelliment progressiu de la població.
Vivim en un moment de canvis demogràfics: hi ha una població cada vegada més envellida amb diverses patologies cròniques que sovint són difícils de gestionar. Com a metgessa de família, investigo sobre incerteses del coneixement científic, en aquest cas relacionades amb l’hemorràgia intracerebral en la població amb malalties d’evolució crònica i maneig complex. En aquesta tesi doctoral n’he estudiat l’epidemiologia i els factors de risc amb l’objectiu d’identificar millor els pacients amb més risc i oferir-los la millor atenció i qualitat en un context de cronicitat i complexitat com l’actual.
Aquesta tesi ha rebut el Premi a la millor tesi escrita en català a la Universitat Rovira i Virgili en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut el 2023.