Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona és un compendi de textos amb dos denominadors comuns: el còmic i Tarragona. El primer vertebra el contingut de tot el llibre, amb capítols que tracten aspectes diversos (autors, personatges, sèries...) però que comparteixen la passió (i la mirada amb esperit crític) pel món de les vinyetes. El segon, Tarragona, respon a la unió amb el primer gràcies a les jornades d'estudi de l'art seqüencial organitzades per Delirópolis i celebrades entre els anys 2008 i 2019, en les quals cal emmarcar bona part del contingut del llibre. D'aquesta manera, es pretén compartir l'estimació pel còmic, alhora que reivindicar-ne el seu estudi, alhora que es deixa constància de l'activitat realitzada a Tarragona aquests darrers anys. Tot plegat amb la intenció d'obrir la mirada del lector vers l'apassionant món de les vinyetes i de servir d'estímul per agafar (o reprendre) la lectura d'aquest mitjà artístic que tantes bones estones ens ofereix i tantes coses ens pot aportar també des d'una mirada acadèmica.

Compra el llibre en paper

Compra el llibre digital

Dietari de l'exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya franquista (1942-1975)

En aquest dietari es veu el periple de Salvador Maset, un tarragoní nascut l'any 1900. La seva família era la propietària d'un celler-botiga a la plaça de les Cols. Tenia l'ofici de manyà, especialitzat com a torner metal·lúrgic, amb inquietuds polítiques i culturals que el van portar a autoformar-se i a adquirir una vasta cultura. Des de molt jove va ser membre del Tarragona F.C., entitat esportiva que el va relacionar amb molts altres tarragonins de la seva generació, i també va tenir des de molt jove activitat política, primer va ser militant de les joventuts del Partit Republicà Federal i a partir del 1931 militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El dietari comença el setembre de l'any 1942, moment en què fa el viatge amb molts altres exiliats republicans, primer amb el vaixell Mariscal Lyautey, des de Marsella fins a Casablanca, i després, amb el transatlàntic Niassa fins a Veracruz, a Mèxic. Acaba quan mor el dictador l'any 1975.

Compra el llibre en paper

Compra el llibre digital

Les següents pàgines expliquen de forma detallada com el Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona, amb l’ajut de les entitats públiques, fou l’encarregat de fomentar el turisme i, mitjançant tasques discretes però constants, fomentar les belleses de la ciutat. L’autor lliga l’evolució de la societat amb la del nostre país i entrellaça la història amb l’estat del Sindicat des de la seva creació fins al centenari de l’entitat.

Compra el llibre en paper

Al llarg de les pàgines que segueixen us abocareu a una aproximació biogràfica que us farà conèixer fets i pensaments de Francesc Xammar i Vidal, i descobrireu el que han dit d’ell setze persones que el coneixen i amb qui ha mantingut relacions d’intensitat i interès diversos.

Compra el llibre en paper (català)

Compra el llibre digital (català)

-----------------------------------

A lo largo de las páginas que siguen os asomaréis a una aproximación biográfica que os hará conocer hechos y pensamientos, y descubriréis lo que han dicho de él dieciséis personas que lo conocen y con quien ha mantenido relaciones de intensidad e interés diversos.

Compra el libro en papel (castellano)

Compra el libro digital (castellano)

L'estudi de l'arquitecte Josep Llop s'interessa primer per l'església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial. A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l'autor explica l'itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum.

"Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l'actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI. Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital. Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res. Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs. I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles.

Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques. I sí, efectivament, va ser possible.

Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament. El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria. De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment. Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària. I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció.

Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla."

El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d'il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies.

Compra el llibre electrònic

En la redacció d'aquest llibre, resultat tangible de la investigació realitzada, hem volgut reconstruir la història del barri des de les experiències, narratives i memòria de les dones. Evidentment, sempre que ha estat possible, hem inclòs en la nostra redacció la sempre necessària història comparada, cosa que podeu palesar a bastament en la redacció d’alguns capítols del llibre.

Ens hem adonat que encara queda molt per fer, que la història dels barris obrers a casa nostra (i, en general, a la península) és encara un terreny molt verge, mancat d’anàlisis i d’estudis amplis i aprofondits, com també ho són les parròquies obreres i de resistència. Hi ha elements més treballats que altres, en la nostra historiografia, i moltes vegades la perspectiva androcèntrica amaga realitats històriques rellevants, com foren el treball submergit femení o les lluites de les dones. De tota manera, i malgrat les dificultats [...] ens hem immers en un procés apassionant de recuperació històrica, treball etnogràfic i acció feminista que ens involucra, ens modela, ens forma i ens emociona.

El llibre es compon de cinc capítols ben diferenciats, escrits per historiadores diferents, cadascuna des de la seva pròpia idiosincràsia i des del seu posicionament. Comença amb l’origen del barri a través de la immigració, construcció i urbanització; el segon capítol està dedicat a la parròquia; el tercer a l’educació de les dones i la vida quotidiana; el quart, al treball femení; i el cinquè i darrer, a les lluites i reivindicacions de les dones de Torreforta.

Compra el llibre electrònic

Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d’aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d’anys que van del 1968 a1 1980, hauria d’ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari.

Però creiem que ja és hora que surtin de l’oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d’un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s’aporten en aquest treball no deixa d’ésser més que l’indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, és un bon moment per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d’una vegada a la llum les traces que restin, de la vida social, cultural i política era realment existent en aquells anys de foscor.

Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria —o des de la llibreria— entre els anys 1968 i 1980 no són el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s’ajuntaven de manera activa per a l’objectiu comú d’assolir una pràctica cultural digna a la ciutat de Tarragona, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors.

Compra el llibre electrònic

El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada.

Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels “horrors de la guerra”, ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n’ha patit d’altres. Les “misèries” de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d’Història Militar, derivada de la “New Military History” nord-americana, en la qual s’han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d’’efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l’impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. És per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d’un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l’oblit i donar-los a conèixer en el context històric.

Compra el llibre electrònic

El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren.

Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre.

El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts: I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II. El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis.

Compra el llibre electrònic

Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències —moltes de les quals tarragonines, d’altres nouvingudes—. El text visibilitza l’experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s’inspiren en obres literàries o filosòfiques de referència.

El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragona a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.

Compra el llibre electrònic

El gruix d’aquest text forma part d’un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l’atracció que ens produïen les obres de l’editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l’arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d’aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d’aquestes va aparéixer l’etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra.

Compra el llibre electrònic

«El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l’antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l’autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s’ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d’interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d’aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l’any 143 després del diluvi universal.

Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s’apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l’origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d’ennoblir la pàtria?», es pregunta Recasens.

Compra el llibre electrònic

Aquest llibre va en la direcció dels anhels d’una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d’obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre...

Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX.

Compra el llibre electrònic