Your description goes here

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una universitat jove i dinàmica que, des que es va crear, l'any 1991, ha destacat pel seu compromís amb el desenvolupament del territori i el benestar de la societat. El poder de les idees. Impactes de la URV sobre la societat és un exponent de la importància estratègica de les universitats públiques per garantir el progrés social i econòmic del nostre país. En concret, aquests vint anys de vida de la URV mostren un intens dinamisme territorial i un fort compromís amb la formació i la recerca. Aquesta contribució a la societat s'aborda des de tres vessants: com a institució que té un volum de despesa que afecta la producció i l'ocupació de la resta d'activitats productives, com a instrument estratègic de canvi territorial i, també, com a institució responsable de l'educació superior i de la recerca que beneficia les empreses i agents locals gràcies als efectes externs que es deriven de la difusió del coneixement i la circulació de les idees.

Compra el llibre

Descarrega el llibre

Descarga el libro

Llibre que recull la memòria de l'any 2011 del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.

Descarrega el llibre

Els teixits empresarials s’assemblen molt als ecosistemes vius on apareixen nous éssers que lluiten per trobar un espai que els permeti sobreviure a la vegada que altres organismes acusen els temps de vida i acaben desapareixent. Tot i que els fenòmens del món de la biologia i la dinàmica dels teixits empresarials no són idèntics en tot, sí que tenen moltes coses en comú. En aquest informe concentrem la nostra atenció a l’evolució de la cohort d’empreses de l’any 1999. Aquesta cohort, igual com passa al camp de la demografia, està formada per les empreses manufactureres i de serveis que es varen crear durant l’exercici del 1999. La font primària utilitzada és el Directori Central d’Empreses de l’INE que, per primera vegada, ens ofereix l’oportunitat d’estudiar la creació i la destrucció del teixit empresarial a l’Estat espanyol, Catalunya i Tarragona durant el període 1999-2008.

Aquest informe és complementari d’un altre informe realitzat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, iniciativa patrocinada per la Diputació de Tarragona i la URV, sota el títol de «La dinàmica empresarial de la demarcació de Tarragona: creació i tancament d’empreses durant el període 1994–2009».

Aquest treball s’ocupa de l’evolució del teixit empresarial a la demarcació provincial de Tarragona entre els anys 1994 i 2009. Es tracta d’un estudi de dinàmica empresarial que pretén analitzar els ritmes de creació i tancament d’empreses així com els seus determinants. Les dades subministrades per l’INE faciliten observar quina ha estat la dinàmica empresarial a la demarcació de Tarragona, i comparar-la amb la registrada a l’Estat espanyol i a Catalunya. El període d’estudi comprèn un nombre considerable d’anys, en total setze exercicis. La cobertura temporal del treball ens permet observar la creació i la destrucció del teixit empresarial en diferents conjuntures.

1. Es pot millorar el nivell de confiança que la societat catalana té en la seva universitat?

2. Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència de la universitat mitjançant la reforma del sistema de governança?

3. Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema de recerca de Catalunya en un context de restricció pressupostària?

4. Es pot afavorir la transformació de nou coneixement en innovació en productes i processos i millorar la competitivitat del país a mitjà termini?

5. Disposa el país de les eines per fer possibles els canvis?

Totes aquestes preguntes, amb aquesta forma o semblant, són avui, en el mes de novembre de 2011, més que pertinents, indispensables per a Catalunya. Inspiren aquest document gràcies a la sagacitat i perspicàcia d’una persona que, davant la presentació d’un document anterior a aquest, va manifestar: i quines serien les preguntes perquè la resposta fos SÍ?

El mateix plantejament i ordre de les preguntes i provar de respondre-les dóna peu a l’autor a exposar i a fonamentar un conjunt de propostes per a la millora del sistema de coneixement de Catalunya, sempre segons la seva opinió com a responsable d’una de les seves universitats públiques.

D’acord amb el que s’exposa en aquest treball i amb les dades que s’hi recullen, en opinió de l’autor la resposta a les cinc preguntes plantejades és la mateixa: SÍ.

En aquesta publicació trobareu un seguit de capítols elaborats per professorat de la nostra universitat que reflexionen sobre la presència de les dones a la universitat i l’impacte d’aquesta participació en el coneixement científic generat. Cada capítol està concebut des de la disciplina de coneixement de la seva autora o autor però comparteixen una anàlisi: És necessari eliminar les barreres que dificulten una major participació de les dones en la producció de coneixement i cal, també, assegurar-nos que el coneixement que produïm és sensible a la perspectiva de gènere. Aquest llibre mostra que, per assolir la igualtat entre dones i homes, ens queda per endavant molta feina, però que també són moltes les fites assolides. L’accés de les dones a la universitat és una d’elles.

Compra el llibre

1. ¿Hay demasiadas universidades en Cataluña?

2. ¿Se ha ido demasiado lejos en el esfuerzo de extender el sistema universitario por toda Cataluña?

3. ¿Es demasiado cara la universidad catalana en relación con los recursos públicos de que disponemos?

4. ¿Es ineficaz (no hace bastante o no hace lo suficientemente bien su trabajo) la universidad catalana?

5. ¿Es ineficiente en el uso de los recursos públicos?

Todas estas preguntas son pertinentes siempre, pero especialmente en momentos como el actual, en que los ingresos públicos han caído de forma drástica y la demanda de servicios públicos no deja de crecer. La respuesta a cada una de estas preguntas se puede buscar de muchas maneras, pero las decisiones que se puedan derivar de ellas entre las personas que las deban tomar no se pueden basar solo en corrientes de opinión o confrontaciones de intereses.

1. Hi ha massa universitats a Catalunya?

2. S’ha anat massa lluny amb l’esforç d’extensió del sistema universitari arreu de Catalunya?

3. És massa cara la universitat catalana per als recursos públics que tenim?

4. És ineficaç (no fa prou o prou bé la seva feina) la universitat catalana?

5. És ineficient en l’ús dels recursos públics?

Totes aquestes preguntes són pertinents sempre, però molt més en moments com l’actual, en el qual els ingressos públics han caigut dràsticament i la demanda de serveis públics no fa sinó créixer. La resposta a cadascuna d’aquestes preguntes es pot buscar de moltes maneres, però les decisions que se’n puguin derivar entre aquelles persones que les hagin de prendre no es poden basar només en corrents d’opinió o confrontacions d’interessos.

Llibre que recull la memòria de l'any 2010 del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.

Descarrega el llibre

Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XX

Durant el curs 2008-09 el Campus Terres de l’Ebre de la URV va organitzar un cicle de conferències dedicades a personatges de la història social, política i econòmica del territorio ebrenc del segle XX. Aquestes conferències pretenden presentar una mostra de les moltes figures d’intel·lectuals que han sorgit al territori: Agustí Querol Subirats, Joan Cid i Mulet, Jaume Ferran i Clua, Víctor Beltrí, Jesús Moncada, Marcelí Domingo, Francesc Gimeno, Felip Pedrell, la nissaga dels Ballester, Francesc Mestre i Noé, Rafael Vidiella, Artur Bladé Desumvila i Sebastià Juan Arbó.

Compra el llibre