Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Poesia escènica IV: Els déus i els homes
Poesia escènica IV: Els déus i els homes aplega dues de les grans obres de Joan Brossa: Or i sal (1959) i Calç i rajoles (1963), dos exemples amb trets temàtics i estilístics comuns, que permeten acostar-nos a un dels dramaturgs catalans més interessants del segle XX, tant pel missatge que ens vol transmetre com per la forma poètica en què ho fa. Un tret que agermana les dues peces és la presència dels déus i les seves històries, la qual cosa qüestiona, com és habitual en Brossa, el cristianisme i l’església catòlica alhora que demostra que la necessitat espiritual de la humanitat l’ha portada a la creació de mitologies que expliquin l’existència de l’univers i de l’home. D’altra banda, les dues, sense un fil conductor clar, ens fan pensar en l’essència de la humanitat mentre aparentment ens expliquen faules estranyes o ens fan somriure per la ingenuïtat dels personatges. Tot això acompanyat d’un llenguatge que ens atrau poèticament, com observà Joan Obiols en una crítica realitzada després de la polèmica estrena d'Or i sal l’any 1961.
A Calç i rajoles, de 1963, Brossa homenatja Ignasi Iglésias a partir de la darrera escena de Les garses, però introduint nous elements poètics i canviant radicalment algun parlament, de manera que l’obra adquireixi una nova intenció. Com ha dit Pere Gimferrer: «Es tracta d’un cas de insòlit dins la història del nostre teatre.»
En ambdues obres es parla de déus de procedència diferent. Inventats o de cultures reals, el missatge de Brossa és clar: les mitologies poden intentar explicar la nostra existència però no es poden convertir mai en creences imposades. Al capdavall, ningú no pot estar segur de tenir la veritat.
Estudis de Literatura Oral Popular, 3
Teoria i història del folklore
Amb aquest número de la revista encetem el primer monogràfic realitzat en homenatge a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012). Temàticament, cada número se centrarà en un dels àmbits d’estudi en els quals ell era especialista i aquest es dedica a la «Teoria i història del folklore». La lectura dels articles d’aquest número no només permet aprofundir en aspectes ben actuals de la teoria del folklore i en episodis poc estudiats de la seva història, sinó que també ens fa veure com el llegat de Josep M. Pujol és ben viu.
Theory & history of folklore
In this edition of the journal we begin the first of a series of monographs that aim to commemorate the life and work of Josep Maria Pujol (Barcelona, 1947–2012). Each edition will focus on one of the areas of study in which he was a specialist and the present edition is dedicated to the “Theory and history of folklore”. The articles in this edition of the journal not only allow readers to explore in depth important aspects of current folklore theory and lesser-known periods in the discipline’s history, but also demonstrate that the legacy of Josep M. Pujol is alive and well.
Accedeix als articles a la web de la revista
Literatura alemanya moderna
Aquest llibre presenta l’evolució de la literatura alemanya moderna, és a dir, dels diferents corrents que van anar sorgint als territoris de parla alemanya des de la Il·lustració fins a la Primera Guerra Mundial. No diferencia la literatura alemanya de l’austríaca ni de la suïssa, perquè la qüestió de les literatures nacionals no es planteja fins al segle xx. Els límits temporals són els usuals en la historiografia literària alemanya. La primera d’aquestes fites es justifica pel gran canvi que es produeix en el conjunt de la mentalitat europea a final del segle XVII i principi del XVIII: la transició de la cultura cortesana barroca a la cultura burgesa de la Il·lustració. Alguns conceptes i idees d’aquesta època perduren encara avui en dia, però la Primera Guerra Mundial s’entén com la fita que separa, d’una manera semblant, la cultura moderna de la contemporània.
Singlots poètics. Obra completa
L’extraordinari impuls de Serafí Pitarra va contribuir decisivament a consolidar una tradició dramàtica en català que tingués vigor suficient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’èxit popular de l’estrena de la seva obra L’Esquella de la Torratxa marca un punt d’inflexió dins del teatre en català, que ràpidament sedueix un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presència als escenaris, la qual cosa acabarà generant un substancial canvi de valors en el panorama escènic català, abans majoritàriament en castellà. Alhora, la publicació d’aquesta obra inauguraria la col·lecció dels Singlots poètics, en què Pitarra va reunir el gruix de la seva producció satírica, i que a la seva època va gaudir d’una extraordinària popularitat que dóna la mesura de la importància d’aquestes peces en la consolidació del català com a vehicle de cultura pública. En col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, hem volgut omplir un dels buits més importants en l’edició moderna dels nostres clàssics —no només teatrals— per tal que, acostant-nos a aquests textos fundacionals de la nostra cultura de masses, siguem capaços de comprendre millor tot allò que li devem al pare del teatre català.
Three Selected Papers on Catalan Folklore
This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive artistic communication; the history of folklore studies and folk literature; and folk narrative. The three articles give a taste of the important contributions he made to the study of folklore, and which have been studied and contextualised by Carme Oriol in the introduction that precedes the three texts. This edition also includes the complete folkloric bibliography of Josep M. Pujol in chronological order, with all the references.
Link to book Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol
Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol
L’estudi del folklore català ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i això ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a través de la seva docència universitària a Tarragona com mitjançant les moltes conferències impartides i els estudis que va publicar. Des d’un coneixement profund de les teories i els mètodes que el folklore ha anat forjant al llarg del temps, va saber explicar quin és el sentit que ha tingut i que té el folklore en la vida de les persones, quin ha estat el llegat dels nostres folkloristes i quines són les possibilitats d’estudi que s’obren de cara al futur. Els assajos aplegats en aquest llibre comprenen el conjunt de treballs (articles, capítols de llibre, intervencions en seminaris i introduccions) que l’autor va publicar entre 1985 i 2012 i que, pel fet d’haver aparegut en llocs de característiques molt diverses, avui dia poden resultar difícils de localitzar i de consultar. En aquest llibre el lector hi trobarà uns assajos clarividents i suggeridors, plens de contingut i d’erudició, però, a més, escrits en un llenguatge precís i elegant que, de ben segur, serà la garantia d’una plaent lectura.
Enllaç al llibre Three Selected Papers on Catalan Folklore
Entrevista a Carme Oriol, curadora del llibre
Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 2
El número 2 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta estudios centrados en el ámbito de Español como Lengua Extranjera, trabajos en los que, como puede observarse, se abordan cuestiones de muy diferente índole:interculturalidad, colocaciones, literatura y fonética.
Accede a los artículos desde la web de la revista
Fora de l'umbracle
Fora de l’umbracle és un recull unitari de poemes que Joan Brossa deixà enllestit en vida però que romangué inèdit —segurament per les dificultats d’edició que trobà davant la gran quantitat de poemes visuals que conté.
Aquest poemari combina la poesia literària tradicional amb la poesia visual, i planteja reflexions sobre la naturalesa del signe lingüístic i la seva relació amb la realitat material, sobre el lloc de l’home en la història i sobre la societat del seu temps —especialment sobre els fets del maig de 1968, ja que el llibre fou escrit durant aquest any.
La publicació d’un inèdit de Joan Brossa és, sens dubte, tot un esdeveniment literari, i contribueix a la necessària i urgent edició de les obres que el poeta deixà inèdites per tal de propiciar un bon coneixement tant de la pràctica literària de Brossa com de les seves idees sobre la poesia i la societat. En aquest sentit, “Fora de l’umbracle” és una obra ideal per assolir aquests objectius. D’una banda, perquè fa pública una part desconeguda del corpus brossià; una part, a més, molt peculiar i significativa, ja que és el llibre de Brossa que inclou més poesia visual d’entre els que la combinen amb la poesia literària. D’altra banda, és un llibre que conté reflexions cabdals del poeta sobre el fet poètic, sobre la relació entre el signe lingüístic i el visual, i sobre la societat en crisi del maig de 1968. L’estudi introductori de l’especialista en l’obra de Brossa, Glòria Bordons, il·lumina, a partir d’aquesta obra inèdita, nous espais del conjunt de l’obra brossiana i apunta noves perspectives des de les quals encarar-s’hi.
L’edició d’aquest volum significa la reactivació de la col·leccó de clàssics catalans Biblioteca Catalana, amb la voluntat d’editar altres volums de l’obra poètica de Joan Brossa.
Estudis de Literatura Oral Popular, 2
Al voltant de les rondalles: les formes breus de la narrativa oral
La classificació de les formes breus de la narrativa oral planteja una sèrie de dificultats tant per la seva forma com pel seu contingut. Per la seva proximitat al gènere rondallístic, el sistema internacional de referència de catalogació de tipus rondallístics d’Aarne-Thompson-Uther pot ser un bon punt de partida que els investigadors poden utilitzar per a classificar els materials d’aquests gèneres breus. Però precisament per la mateixa naturalesa dels relats i del propi catàleg, el sistema de tipus rondallístics no és prou efectiu en tots els casos. Aquest número de la revista està dedicat a l’estudi dels gèneres propers a la rondalla amb la voluntat de contribuir al progrés de la recerca sobre el tema.
The Folktales: Short Forms of Oral Narratives
Classifying short forms of oral narratives presents challenges in terms of both form and content. Because of their proximity to the genre of folktales, the Aarne-Thompson-Uther international system for classifying folktales may be a good starting point for researchers to classify the materials belonging to these brief genres. But the very nature of the tales and the catalogue itself means that the tale-type system is not sufficiently effective in all cases. In an attempt to help advance research in this field, this issue of the journal is dedicated to the study of these genres that are so closely related to the folktale.
De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915)
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.