Atenea (12)
La col·lecció Atenea, amb clara voluntat interdisciplinària, està dirigida per Montserrat Duch, i vol aprofundir en la memòria col·lectiva, conrear la perspectiva crítica de la realitat, avançar en el reconeixement de les diferències, i apostar per la igualtat entre les persones. Més informació de la col·lecció
Cossos, identitats i sexualitats en els llibres il·lustrats
L’autora divideix el llibre en quatre apartats, que incideixen en els feminismes i els estudis de gènere, sobretot en les representacions iconogràfiques i textuals; quines i com són les construccions socials sobre gènere, cossos i sexualitats i la seva influència incontestable en els imaginaris i pensaments; què són i com funcionen els àlbums il·lustrats, i, per acabar, una anàlisi d’uns àlbums en concret que, malgrat alguns canvis o evolucions, encara mantenen estereotips o prejudicis.
Un treball que obre aquest camp apassionant de la recerca històrica de les persones sense rostre ni veu i que ens ajuda a poder entendre quina va ser la contribució real i el rol que van tenir les dones catalanes antifeixistes a la Guerra Civil Espanyola. (Del pròleg de Llibertes)
Més...
Dones i promoció de monuments honorífics a Tàrraco
"Aquest llibre és fruit d’un moment de maduresa en els estudis de gènere a l’antiga Roma, però també de la recerca epigràfica de Tàrraco, i probablement haurà de ser considerat entre les aportacions més destacades sobre la recerca de la dona romana a Hispània." (Del pròleg de Diana Gorostidi Pi)
"Cal reescriure la història dels brigadistes a banda de la història de les Brigades. Relats humans, propers i directes, constatables, que generen la necessitat de saber més de les vides de molts dels voluntaris internacionals anònims i obviats per part de la historiografia tradicional." (Del pròleg de M. Lourdes Prades-Artigas)
En aquesta obra, un conjunt d'estudis s'aproxima al món antic a partir de l'estudi dels harems, la prostitució, el suïcidi i la violència de gènere. Des del tractament de figures de gran relleu com Helena de Troia, l'emperadora de Bizanci Teodora, la criptògrafa Assumpta Baldrich, l'escriptora Doris Lessing i l'antropòloga Margaret Mead, ens endinsem en el lideratge, l'aportació, les estratègies de resistència i el món de dones notables. L'univers de les dones també s'aborda des del debat sobre narratives biogràfiques en clau de gènere, la salut femenina i l'educació, el món de les criades a Catalunya al segle XX i de les dones migrades en clau cinematogràfica. Altres articles se centren en el segle XXI nacionals en clau de gènere. Aquest conjunt d?articles en tribut a la professora Liz Russell l'acompanyaran en aquesta etapa de la seva trajectòria i en l'avanç dels estudis de gènere.
"El llibre que presentem és un merescut homenatge a la trajectòria de la professora Liz Russell. Es tracta d’una miscel·lània interdisciplinària que contribueix a debats ja oberts per part d’ella o que aporta altres temàtiques de la recerca al voltant del gènere, eix central del llibre. Reuneix un notable elenc d’especialistes de diferents disciplines de l’entorn de Liz Russell que aporten treballs que aprofundeixen en els nostres coneixements sobre les dones i la perspectiva de gènere."(Del pròleg de Mary Nash)
"La lluita que va tenir com a protagonistes les treballadores de Valmeline és un esplèndid episodi positiu de la memòria històrica. Un procés que a l’inici de la transició va demostrar la convicció i la força que podia assolir el moviment obrer com a impulsor de la dinàmica ciutadana. Que també indica el camí a seguir, si bé s’han de tenir en compte els canvis produïts en el clima laboral o la situació social. I que revela l’existència d’unes dones, normals i corrents, que van percebre la necessitat de lluitar pels seus drets i s’hi van implicar amb reflexió i persistència." (Del pròleg de Miren Etxezarreta)
Dones del Moviment Republicà Irlandès és un llibre poc usual i ho és des d'una perspectiva doble. Primer, perquè tracta l'anomenat "conflicte irlandès modern" i, segon, perquè respon a la voluntat de visibilitzar i analitzar el paper de les dones en aquests enfrontaments o, segons la seva autora, com a "activistes socials i polítics" i, sovint, com a "subjectes actius de les organitzacions armades" del republicanisme irlandès. Amb les nombroses implicacions metodològiques i temàtiques que aquest tema planteja s'ha atrevit Mireia Ros Domènech, l'autora del llibre, i ho ha fet des d'un evident repte interpretatiu: el de les entrevistes orals amb un grapat de dones anònimes que visqueren el tancament penitenciari sense judici previ o sota un règim especial a la única presó per a dones que els britànics tenien al nord d'Irlanda, la Her Majesty Armagh Prison.
Del 27 al 30 de maig del 1976, se celebraren a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest és el punt de partida del llibre que teniu a les mans, El maig de les dones. El moviment feminista a Catalunya durant la Transició. Des d’aquesta data del desembre del 1975, i fins al cap de deu anys, el 1985, quan se celebren les III Jornades Estatals Feministes a Barcelona, l’autora ens presenta una anàlisi acurada, rigorosa i documentada sobre diferents aspectes de la lluita feminista a Catalunya durant aquesta dècada que són fonamentals per entendre el període de la transició des del punt de vista de les dones i, també, el moment present.
El Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona (1917-1964)
L’objecte d’aquest estudi ha estat revisar i analitzar l’educació i l’ensenyament impartit per part de les religioses vedrunes de Tarragona, des del 1917 al 1964. Amb aquest llibre es pretén recuperar la memòria històrica d’uns anys de dictadura que donaven poc espai a la manera d’ensenyar a les escoles. Tot i això, el mètode Montessori, o els de Pau Delclós, Joan Llongueras Badia i Jacques Dalcroze van estar presents en aquell ensenyament. Però també vol contribuir a treure a la llum un edifici esplèndid que va ser enderrocat per total manca d’estimació a un llegat dels arquitectes modernistes de casa nostra: Bernardo Pejoàn Sanmartí, Pere Caselles Tarrats, Josep M. Pujol de Barberà i Josep M. Jujol i Gibert.
És un llibre de records de moltes i molts alumnes que han passat per aquelles aules del carrer d’August, amb voluntat de palesar un model avançat i potent d’ensenyament, en el qual prevalia la preparació de la dona per sortir al mercat laboral, evidentment, immers en la ideologia pròpia d’aquella societat dominada pel dictador, però en una escola en la que s’anteposava el rendiment acadèmic a les ràncies normes del comportament social del moment.
La rebel·lió contra la família i el claustre
Maria Agnès Ribera Garau (Palma, 1790-1861) era filla d'un ric comerciant. La seva família ordí un pla per desheretar-la i fou obligada a entrar en un convent. En el claustre va adquirir una sòlida formació intel·lectual. Va poder abandonar la clausura gràcies al decret de secularitzacions de 1821, però amb el retorn de l'absolutisme es veié obligada a exiliar-se a França. D'idees liberals, va lluitar durant 12 anys perquè l'Església li anul·lés els seus vots. Es defensà davant el Vaticà fins que li fou reconeguda la seva llibertat per la Santa Seu. D'aleshores ençà es dedicà a escriure i a protegir l'educació de les dones.
El gènere de la polis. La trajectòria de les dones en el catalanisme polític presenta els resultats d’una àmplia i polièdrica recerca sobre els imaginaris col·lectius que han fonamentat el sexisme en la política catalana contemporània. En un ampli estudi d’ordre historiogràfic i politològic s’examina el rol de les dones des de finals de segle XIX fins a la recuperació de la democràcia i l’autogovern en la qual les Jornades Catalanes de la Dona (1976) en foren una fita ciutadana. L’obra constitueix una anàlisi qualitativa a partir de 21 entrevistes a regidores en municipis de Catalunya en les legislatures entre 1979 i 2007. El tractament estadístic de les dades quantitatives de regidores, alcaldesses, conselleres comarcals i diputades provincials mostra que, tot i la infrarepresentació femenina, s’havia produït un avenç en les polítiques de dones. I es confirma així el vell lema “les dones sabem que sabem”.
Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma
Fins no fa gaire, es veia el món clàssic des d’una mirada androcèntrica, en què el paper de la dona quedava molt desvirtuat. Afortunadament, cada vegada són més els estudis que intenten demostrar que, si bé la dona no va gaudir a Grècia i a Roma dels mateixos privilegis que els homes, el seu paper en aquestes societats va ser bastant més rellevant que el que ens transmeten alguns autors clàssics. Per què es creen unes determinades històries mítiques? Quins eren els rols i els espais de les dones? En quin moment de la història grega i romana van passar de l’oíkos, espai privat, a la polis, espai públic? Aquestes i altres preguntes troben resposta en el volum que ara teniu a les mans. Les i els investigadors ens endinsen en aquest món clàssic que, tot i estar molt allunyat cronològicament, ens és molt proper a causa de la pervivència d’una ideologia i d’un poder patriarcal que ens ha quedat com a llegat.
Aquest llibre ens ajuda a comprendre el món actual, ens fa paleses les nostres arrels culturals i ens dóna una mirada diferent sobre les dones del món grec i romà que esperem que ajudi a retirar el vel d’incertesa i mite amb què durant molts anys han estat embolcallades.