- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
La revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya publica un volum dedicat a Claudi Esteva Fabregat
Claudi Esteva Fabregat, doctor honoris causa de la URV, és considerada una de les figures clau de l’antropologia a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol
El dijous 30 de maig es va dur a terme al campus Catalunya la presentació del número extraordinari de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya en homenatge al doctor honoris causa de la URV Claudi Esteva Fabregat. El volum, coordinat per Joan J. Pujadas, va ser presentat per Berta Alcañiz, Joan Prat i Josep M. Comelles, col·laboradors del volum.
Aquest número extraordinari aplega dinou col·laboracions d'investigadors d'arreu del món i vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
Podeu consultar i descarregar lliurement totes les aportacions a aquest volum a la web de la revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya, la qual es dirigeix a públic especialitzat en Antropologia Social i Cultural. La revista, dirigida per Yolanda Bodoque i impulsada pel Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, a més a més de contribuir al coneixement antropològic enriqueix el debat crític entre investigadors i investigadores, amb especial èmfasi en les aportacions teòriques metodològiques i al treball de camp. La revista està present en diferents bases de dades i repositoris internacionals com Doaj, Dialnet, Latindex o ErihPlus, entre d'altres.
Presentació del llibre "Zoraida Burgos"
La presentació del llibre Zoraida Burgos comptarà amb un recital poètic que l'emmarcarà a càrrec de Dolors Miquel. L’acte, organitzat pel Campus Extens de la URV a Tortosa i l’Aula de Poesia Jordi Jové de la UdL, tindrà lloc el dijous 6 de juny, a les 19 h, al Campus Terres de l’Ebre de la URV (av. Remolins, 13, Tortosa).
Amb La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme posem a l’abast del lector un estudi de conjunt de la creació i de la crítica literàries desenvolupades pel setmanari i l’editorial, amb l’objectiu de definir clarament quines aportacions concretes ofereix aquesta plataforma cultural en la conjuntura de la segona etapa del modernisme, i així bandejar definitivament aquells materials divulgatius i erudits que fins al moment n’han ofert una lectura parcial o esbiaixada.
El programa “(Es)Tar con la Demencia” nace de las dificultades y necesidades expresadas por muchos cuidadores familiares, que recurren a los servicios de salud en busca de asesoramiento, soporte, búsqueda de información. Este es un programa de capacitación para cuidadores familiares de personas con demencia en el domicilio; es decir, pretende dotar a estos cuidadores de conocimientos y habilidades para cuidar mejor de sus familiares con demencia en el entorno familiar.
Presentació del volum en homenatge a Claudi Esteva Fabregat
La presentació del volum extraordinari de la revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya dedicat a Claudi Esteva Fabregat anirà a cura de Joan J. Pujadas, editor del volum, i de Yolanda Bodoque, coordinadora de la revista. Comptarà amb la participació de Berta Alcañiz, Joan Prat i Josep M. Comelles, col·laboradors del volum. L’acte tindrà lloc el dijous 30 de maig, a les 19 h, a la sala de juntes del campus Catalunya (av. Catalunya, 35, Tarragona).
La revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya es dirigeix a públic especialitzat en Antropologia Social i Cultural, ja que a més de contribuir al coneixement antropològic es pretén enriquir el debat crític entre investigadors i investigadores, amb especial èmfasi en les aportacions teòriques metodològiques i al treball de camp. La revista està present en diferents bases de dades i repositoris com Doaj, Dialnet, Latindex o ErihPlus, entre d'altres.
Pels camins de la psicoanàlisi és el resultat de la compilació de trenta-cinc textos d’Inés Tomàs, publicats entre 1991 i 2018, que il·lustren l’itinerari professional d’aquesta professora de la URV. La curiositat intel·lectual de la Dra. Tomàs fou insaciable, i es va traduir en un mestratge sobre art i pintura, literatura, cinema, psicomotricitat, teràpies naturals i —evidentment— teoria psicoanalítica en sentit ampli, que és i serà recordat per tothom qui en va poder gaudir. Els cursos, seminaris, conferències, debats i sessions de cinefòrum que impartia, caracteritzats per una extraordinària vitalitat, eren preparats meticulosament i dictats amb un entusiasme contagiós. Aquest llibre és, precisament, una bona mostra de la profunditat de l’obra, pensament i personalitat de l’autora.
La picassofobia y los atentados a la cultura en el tardofranquismo
A finales de 1971, librerías y galerías de arte españolas sufrieron los ataques de grupos de ultraderecha, que, desde las primeras incursiones nocturnas con pintura, incrementaron vertiginosamente su grado de violencia hasta consumar la destrucción de los grabados de la Suite Vollard en la galería Theo de Madrid. Tradicionalmente, estas agresiones han sido incluidas en una secuencia más amplia de atentados contra la cultura que se prolongaron hasta los albores de la democracia. Sin embargo, sus circunstancias sugieren que fueron acciones específicas y planificadas que conformaron una auténtica campaña cuyo propósito era la destrucción de un símbolo: el nombre de Picasso. Este trabajo expone la responsabilidad ideológica de estos atentados y recupera la memoria de aquellos que acontecieron también en Barcelona, donde los mismos grupos usaron cócteles molotov para arrasar la sala Taller de Picasso y la librería Cinc d’Oros, cuyo local reducido a cenizas mostraba los restos carbonizados de su homenaje a Picasso. Esta ofensa a Picasso no suscitó respuesta oficial alguna, ni siquiera en Barcelona, ciudad picassiana que, en pleno franquismo, inauguró un museo dedicado al artista y lo amplió para acoger sus donaciones. Provocó, no obstante, una respuesta artística en forma de proyectos privados, y en ocasiones clandestinos, destinados a desagraviar a Picasso, al hombre y al artista. Bajo el lema «contra la violencia, inteligencia», constituyeron espacios de conciliación ética y estética cuyo análisis aporta otro punto de vista a la interpretación de la recepción del artista, y pone de relieve que, como modelo de actitud, favoreció la aparición de conductas intelectuales y artísticas críticas ante el franquismo.
El sommelier Ferran Centelles presenta els dos nous volums de "Retrats de Vi"
L'acte tindrà lloc el dimarts 14 de maig a la llibreria Altaïr a les 19h amb la participació del sommelier Ferran Centelles, responsable de vins de Bullipedia i col·laborador de Jancis Robinson. Els dos nous volums amplien a 8 el cicle de llibres "Retrats de Vi" sobre enòlegs formats a la URV i corresponen a Xavi Garcia (Alella Vinícola) i Maria Sangenís (Sangenís i Vaqué), DO Alella i DOQ Priorat, respectivament.
Aquest volum, coeditat amb Edicions de la Universitat de Lleida, és una antologia de l’obra poètica de Zoraida Burgos Matheu (Tortosa, 1933), una de les veus més singulars i valuoses del panorama literari contemporani. S’hi recullen des de versos del seu primer poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses, editat a Lleida al 1971, fins a una petita selecció de poemes inèdits. Les il·lustracions que l’acompanyen venen de la mà d’Andrea de Castro.
Sant Jordi amb Publicacions URV
Un any més Publicacions URV se suma a la celebració de la Diada del Llibre amb les darreres novetats editorials universitàries.
Entre les més de trenta novetats publicades en els darrers mesos, enguany volem destacar uns títols que són representatius tant de la investigació com de la tasca de transmissió de coneixements a la societat que du a terme la Universitat Rovira i Virgili. Amb La victòria de Pompeu Fabra i de la mà de Jordi Ginebra i Marina Mallafrè ens arriba una selecció de textos periodístics que va escriure Antoni Rovira i Virgili sobre el geni i la seva tasca modernitzadora de la llengua catalana. En la mateixa línia, Joan Martí i Castell ofereix a Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra una anàlisi de l’obra codificadora de Pompeu Fabra. A Maria Sangenís. Retrats de vi Ruth Troyano i Maoz Eliakim ens presenten una excepcional enòloga formada a la nostra universitat i el territori prioratí on viu i desenvolupa la seva tasca. Història de la literatura popular catalana recull aportacions de setze investigadors del territori de parla catalana i s’hi estudien els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d’aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat. Finalment, amb Escuela Chocolatina, coeditada amb Piscina un petit oceà, podeu viure les aventures de la Tina, basades en els tallers sobre el cacau que les investigadores de la URV i de l’ICIQ.
Una de les novetats més recents és la coedició entre Publicacions URV i Edicions de la Universitat de Lleida de Zoraida Burgos, l’antologia de l’obra poètica de la tortosina Zoraida Burgos Matheu, una de les veus més singulars i valuoses del panorama literari contemporani, amb il·lustracions d’Andrea de Castro. A més a més, els investigadors Jordi Diloli, David Bea i Samuel Sardà, presenten en forma de llibre els resultats de l’excavació del jaciment arqueològic d'El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Els materials que van trobar-hi els va permetre interpretar l’edifici ocupat entre l’any 600 i 550 a.C. com un espai de reunió de les elits territorials, on s’efectuarien cerimònies relacionades amb el consum del vi, un producte de prestigi únicament a l’abast dels grups de poder.
Podeu consultar totes les nostres novetats i entrevistes als nostres autors al butlletí especial de sant Jordi.
Més...
El Fons Vilaró sobre les presons de la postguerra és la primera digitalització de la URV per a la Memòria Digital de Catalunya
El projecte de catalogació i digitalització permetrà veure en obert les cartes i documents que s'analitzen al llibre Sobreviure a les presons de Franco, de Publicacions URV.
Publicacions URV, el CRAI, el CECOS i el Departament d’Història i Història de l’Art de la URV han unit esforços per fer accessible documents que expliquen la història dins la història. L’any 2016 es va publicar Sobreviure a les presons de Franco, un estudi de Rosa Vilaró sobre la presó franquista de postguerra que es basa en les 240 cartes que Daniel Vilaró Rius, el seu pare, va escriure a la família entre juliol del 1939 i agost del 1943 des de tres presons. Vilaró va rescatar d’una caixa els documents familiars que són testimoni d’una època. Per posar-los en valor i contribuir a la memòria històrica, s’han catalogat i digitalitzat, i properament estaran accessibles a la Memòria Digital de Catalunya. Serà la primera col·lecció de la URV en aquest repositori coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, que recull i permet la consulta en obert del patrimoni documental d’institucions científiques i culturals catalanes.
L’alumni de la URV, Judit López, va fer la catalogació de la documentació del Fons Vilaró, que donaria com a resultat el seu Treball de Fi de Grau (TFG) dels estudis d’Història i Història de l’Art. En una feina conjunta amb el CRAI, el fons es va digitalitzar i carregar a la Memòria Digital de Catalunya, amb la idea que properament pugui fer-se el mateix treball amb el Llegat Vidal-Capmany i altres fons documentals de què disposa la Universitat.
Aquests documents permeten complementar els textos historiogràfics, entendre les repercussions dels conflictes bèl·lics o altres esdeveniments a través de les vivències personals relatades en cartes i imatges, i comprendre l’organització de l’Estat mitjançant els documents oficials. Perquè això no es perdi i passi a enriquir la memòria col·lectiva, l’autora de Sobreviure a les presons de Franco ha exhortat a la Universitat i als estudiants que aquest matí han assistit a la presentació del llibre i del projecte arxivístic: “Les genereacions més joves ja no tenen tants vincles amb el que va succeir durant la guerra i la postguerra i, sovint, aquesta documentació es queda guardada a les cases. Ja que ara la URV s’uneix a la Memòria Digital de Catalunya, seria un repte recollir, digitalitzar i fer accessible tota aquesta informació”.
La professora del Departament d’Història i Història de l’Art, Coral Cuadrada, també ho entèn així, i per això va plantejar a l’estudiant Judit López fer un TFG sobre arxivísitica. López explica que no era el camí que ella tenia pensat, però després d’aquest projecte va decidir aprofundir-hi i estudiar el Màster Universitari d’Arxivística i Gestió de Documents amb la idea de dedicar-se a aquest àmbit. Una de les qüestions que més va sorprendre-la a l’hora de catalogar les cartes de Daniel Vilaró va ser “la increïble manera que tenien els presos de treure informació de les presons de sotamà”, com ara en papers de fumar, que també es poden trobar al Fons Vilaró.
Exposició “Cartes des de la presó”
A més del llibre de la col·lecció CECOS de Publicacions URV, que presenta un anàlisi del règim penitenciari de postguerra viscut des de dins, ara també es pot visitar l’exposició “Cartes des de la presó”, que estarà al CRAI del campus Catalunya fins al 20 d’abril, i després recorrerà els altres CRAI de la URV. La mostra exhibeix alguns dels docuements del Fons Vilaró i hi posa el context històric: un cop finalitzada la Guerra Civil, es van registrar 270.000 persones empresonades i 92.000 recloses en camps de concentració. Entre 1939 i 1946 es van executar 50.000 persones i 430.000 més van marxar cap a l’exili, més de la meitat de les quals ja no van tornar. També descriu la vida dins i fora de la presó. En aquest sentit, Rosa Vilaró explica que la solidaritat entre presos i de les famílies va permetre recompondre el teixit social, les xarxes d’amistat i coneixença i, en definitiva, la supervivència dels presos.
[Notícia del Gabinet de Comunicació de la URV.]
Radiografía del acceso a la justicia ambiental en Argentina y España
En La tutela judicial frente al daño ambiental colectivo el autor se propone someter a prueba la aptitud de los ordenamientos jurídicos de Argentina y España para abordar una pretensión de tutela ambiental colectiva. Realiza entonces un análisis comparativo partiendo de la siguiente premisa: la inadecuación de las normas procesales afecta no sólo al acceso a la jurisdicción sino también a la justicia ambiental misma, considerada desde una visión multidimensional (Schlosberg, 2009). Con este cometido, el texto repasa la normativa supranacional dedicada al derecho de acceso a la justicia ambiental —incluyendo el recientemente adoptado Acuerdo de Escazú— y revisa los sistemas de tutela desde la normativa, la doctrina y la jurisprudencia. El autor concluye su obra con consideraciones críticas y propuestas de modificación legislativa, las que entiende necesarias para una adecuada tutela del ambiente, y de los intereses difusos en general, en un contexto de conflictividad global creciente.
La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936
Aquest llibre aborda les causes de l’anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle xx, a partir de l’anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l’estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L’obra explica com des de l’acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l’acció sindical, el cooperativisme i la política.
From the Spanish Civil War to the Second World War
Sometimes tragedies that have little to distinguish them from a wide range of similar events and which can make no claim to record numbers of casualties or destructive impact go down in history as fundamental and emblematic. This is the case of two of the airstrikes discussed in this volume: Barcelona and Dresden. Other tragedies, however, are sometimes obscured by circumstances elsewhere. This is the case of the “other Guernicas”: that is to say, the bombings of Otxandio, Durango and Elorrio in Biscay. They are good examples not only of the brutality inherent in all wars and of how methods of combat become increasingly barbaric as conflicts wear on but also of the way in which some circumstances push events to the forefront of history and make them emblematic.