El proper dilluns 22 d’abril, a les 13 h, tindrà lloc la presentació del llibre Martí i Franquès, l'home que mirava l'aire, de Josep Grau Bové.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Josep Bonet, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. L’acte comptarà amb la presència de la Dra. Maria Bargalló, vicerectora d’Estudiants i Comunitat Universitària, i de Josep Grau Bové, autor del l’obra.
Tot seguit de la presentació, es durà a terme l’entrega dels premis als estudiants guanyadors del concurs d’idees per al disseny de la carpeta de la Universitat.
L’acte tindrà lloc el dilluns 22 d’abril, a les 13 h, a la Sala de Graus de l’ETSEQ del Campus Sescelades (av. Països Catalans, 26 · Tarragona).
Des de Publicacions URV aquest sant Jordi us hem preparat una selecció de tot el que hem editat al llarg de l'any. És per això que hem editat una petita revista interactiva en què trobareu articles i entrevistes als autors dels nostres títols més interessants, que van des de l'antropologia a la història, passant per temes com la biografia, la psicologia o la filosofia. Per endinsar-vos-hi, només cal que feu un clic en l'enllaç de trobareu tot seguit
Novetats editorials de la URV - 2013
Aquest llibre pretén explicar les característiques fonamentals de les diverses ciències socials (història, geografia, economia, ciència política, sociologia, filosofia i antropologia) i les potencialitats que tenen a l’educació primària. A partir d’unes primeres reflexions teòriques, el que predomina als diferents capítols són propostes pràctiques que considerem que poden ser de gran utilitat tant per als estudiants universitaris com per als mestres en exercici.
Descarrega el llibre Llegeix el llibre en línia Compra el llibre en impressió per comanda
Poesia escènica III: mirades sobre l’amor i la vida (1956-1962) aplega quatre obres de l’anomenat teatre “literari” de Joan Brossa, quatre exemples de l’etapa de maduresa que permeten apropar-nos a la seva idea de l’amor i la vida. D’una manera o altra, a Aquí al bosc, El bell lloc, Olga sola i Cavall al fons l’amor hi és present. Les diferents generacions ens mostren diversos modes d’estimació: des de la noia que es busca a si mateixa per culpa d’un amor no correspost a l’afecte envers la persona amb qui s’ha compartit tota la vida o a l’amor inexpressable.
El que defineix millor, però, aquestes peces és el llenguatge poètic i la construcció dels diàlegs. La barreja de la força poètica metafòrica dels parlaments amb la quotidianitat que aclapara els personatges produeix un contrast incendiari. Cada intervenció és contestada amb frases que aparentment no hi tenen cap relació. No obstant això, cal buscar la connexió per vies que van més enllà de la lògica racional. Els arguments segueixen una narrativa que s’aparta de les lleis de causa-conseqüència i es mouen amb pautes habituals en el món poètic: la juxtaposició, la metàfora i el contrast.
Dins i fora del teatre, dins i fora del llenguatge, aquestes obres són tot un repte per a un espectador que Brossa mai no volia passiu. Per a ell escriure teatre de “text” era crear una realitat fictícia a fi de plantejar enigmes que desenvolupessin la capacitat interpretativa i crítica del receptor.
Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un gènere inusual en el teatre culte, molt propi d’una època. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l’estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l’anomenat “Strip-tease català” interpretat per Christa Leem al programa “Mirador” el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).
Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d’haver vist uns pocs espectacles d’aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d’originalitat. Segons Xavier Fàbregas: “En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d’una nova modalitat de transformisme en el qual l’acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l’espectador”. De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els gèneres “accionals” (peces en les quals no hi ha gairebé diàleg i en què l’escriptura és totalment didascàlica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement “accions espectacle”, la qual cosa justifica la cua del títol (“i teatre irregular”).
Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plàstica, moviment, llenguatge poètic, etc. A partir d’un gènere vulgar, el poeta aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l’espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.
El proper dilluns 15 d’abril, a les 19 h, tindrà lloc la presentació del llibre Marc jurídic de l'estalvi d'aigua, de Jordi Recordà Cos, que pertany a la col·lecció de Quaderns de Dret Ambiental de PURV.
La presentació anirà a càrrec del Sr. Pablo Herraéz Vilas, Director de l’Assessoria Jurídica de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Generalitat de Catalunya; del Dr. Francesc Xavier Farriol Roigés, Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Hisenda i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vila-seca, i la Dra. Lucía Casado Casado, Professora Titular de Dret Administratiu de la URV; i comptarà amb la presència de l’autor. L'acte es durà a terme a la Sala de Graus del Campus Catalunya (av. Catalunya, 35 · Tarragona).
Antoni de Martí i Franquès laid down his pen, got up from his desk and leant out of the open window. It was spring and a pleasant breeze was blowing. Although he spent most of the year at his home in Tarragona, he still liked to come to Altafulla when he needed to concentrate. From the window of the office in his house, which was near the castle, there was a view of the sea and a few boats quietly floating there. One of them belonged to Martí and was sailing out of the port of Tarragona loaded with goods. But this was not what he was looking at. The window also looked out onto the terraces of other houses, the fields between the village and the sea, and the track along which the farmers toiled to and from their crops. Some of these men worked on their land that was spread all over the Camp de Tarragona. But this was not what Martí was looking at either.
Antoni Martí i Franquès deixa la ploma sobre la taula, s’aixeca del seu escriptori i es recolza a la finestra oberta. És primavera i la brisa és agradable. Tot i que passa la major part de l’any a la seva residència de Tarragona, encara li agrada venir a Altafulla quan necessita concentrar-se. Des de la finestra del despatx de casa seva, a prop del castell, es pot veure el mar i uns quants vaixells que hi suren reposadament. Un d’ells és propietat de Martí, i està sortint del Port de Tarragona carregat de mercaderies. Però no és això el que ell mira. Des de la finestra també es veuen els terrats de les cases, alguns camps entre el poble i el mar, la carretera on pagesos atrafegats van i vénen dels camps. Alguns d’aquests homes treballen a les seves terres, que s’estenen per tot el camp de Tarragona. Però tampoc no és això el que mira Martí.
El proper dissabte 20 d’abril, a les 12 h, tindrà lloc la presentació del llibre Vivir lo extraño: Un estudio psicopatológico sobre el déficit de familiaridad, de José González Calvo.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Carlos Rejón Altable, doctor en Psiquiatria per la Universitat Autònoma de Madrid, professor associat de Psiquiatria de la UAM i coordinador de l’Hospital de Dia de Chamartín de Madrid; i comptarà amb la presència de l’autor. L'acte es durà a terme a la llibreria La 2 de Viladrich (c/ Despuig, 22 · Tortosa).
Els textos dels humanistes Joaquim Maria Bartrina i Francesc Sunyer Capdevila mostren una correspondència ideològica pel que fa a la defensa de la llibertat de pensament envers la dogmàtica teologal. Ambdues reflexions, que foren escrites en un context de resposta a posicionaments creacionistes, coincidideixen en la predominança del posicionament materialista i evolucionista a l’hora de reflexionar sobre la historicitat de les societats i de llurs formes polítiques. Els opuscles, acarats per primera vegada, són una conseqüència de l’emergència de posicionaments intel·lectuals-polítics (republicans) identificats amb la necessitat de democratitzar la cultura, amb la laïcitat, el racionalisme i l’aposta per la transformació social, en l’etapa de revolució democràtica que transcorre entre 1868 i 1873.
Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX
"En aquest excel·lent llibre, Montserrat Duch tracta amb gran rigor unes temàtiques que avui constitueixen uns dels principals punts de discussió d'historiadors, polítics i molta gent interessada no sols pel nostre passat més immediat, sinó també pel present democràtic que ens ha tocat viure. L'obra planteja, en primer lloc, els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis. Igualment, aborda la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria. I finalment ens presenta un conjunt de reflexions i estudis sobre la polèmica qüestió de les polítiques públiques de memòria." (Fragment del pròleg de Borja de Riquer)
La col·lecció Visions d’Amèrica Llatina ofereix de manera compartida un coneixement crític, real i formatiu, i té la voluntat de sensibilitzar a les dones i els homes del futur més pròxim en el sentit que l’obtenció i l’administració dels recursos de la terra ha de respectar els valors humans i mediambientals reconeguts en els protocols internacionals, valors que garanteixen que els éssers humans i tots els éssers vius podran continuar habitant aquesta terra.
El 7 de març de 2013 es va dur a terme la presentació del llibre El gènere de la polis: La trajectòria de les dones en el catalanisme polític, coeditat per Publicacions URV i Arola Editors. L’acte es va dur a terme al Campus Catalunya, i formava part dels actes programats a la VI Setmana de la Igualtat, organitzada per l’Observatori de la Igualtat de la URV. Montserrat Duch és coordinadora i coautora del llibre, juntament amb les historiadores Neus Baena i Meritxell Ferré i dues politòlogues, Mireia Ros i Ester Vilar.
La presentació va anar a càrrec de Susanna Tavera, catedràtica d’Història Contemporània (UB) i directora de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Tot seguit us oferim l'àudio de l'acte.
El gènere de la polis. La trajectòria de les dones en el catalanisme polític presenta els resultats d’una àmplia i polièdrica recerca sobre els imaginaris col·lectius que han fonamentat el sexisme en la política catalana contemporània. En un ampli estudi d’ordre historiogràfic i politològic s’examina el rol de les dones des de finals de segle XIX fins a la recuperació de la democràcia i l’autogovern en la qual les Jornades Catalanes de la Dona (1976) en foren una fita ciutadana. L’obra constitueix una anàlisi qualitativa a partir de 21 entrevistes a regidores en municipis de Catalunya en les legislatures entre 1979 i 2007. El tractament estadístic de les dades quantitatives de regidores, alcaldesses, conselleres comarcals i diputades provincials mostra que, tot i la infrarepresentació femenina, s’havia produït un avenç en les polítiques de dones. I es confirma així el vell lema “les dones sabem que sabem”.