- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s’impregna de l’alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l’ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l’Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l’art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòrico-platònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l’Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d’una prisca theologia. El testimoniatge d’aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l’art…, de l’art que, com deia L. Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»
L’humanisme, gestat pels medievals, trobà dos gran mitjans d’expressió: d’una banda, el pensament filosòfic i científic; de l’altra, les obres d’art. Quan el pensament renaixentista semblà amenaçar el dogma cristià, l’Església oferí a l’humanisme una sortida per mitjà de l’art. No tenim per què lamentar-nos-en, amb el benentès que l’art mai no s’expressà en detriment de la ciència, tot al contrari.
Tanmateix, el moviment cultural renaixentista anà prenent una actitud cada vegada més distant enfront de l’autoritat eclesiàstica. A Itàlia, la intel·lectualitat s’inclinà cap a un cert paganisme, mentre que a Alemanya, més ombrívolament moral, la intel·lectualitat es rebel·là contra la jerarquia romana adherint-se a la Reforma. En tot cas, el tarannà humanista, bo i fomentant l’interès pel saber dels antics, envigorí la llibertat de pensament i esdevingué l’alba de la modernitat.
Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d’estat. Com no podia ser menys, la jubilació d’un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d’una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, “l’empresa” no aporta un “rolex” convencional, però sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l’iniciat amb la complicitat d’aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d’un llibre d’homenatge, que esperem plagui al protagonista de l’efemèride.
Un espai relativament poc aprofundit en els currículums de les disciplines de les ciències de la salut és el que es refereix al coneixement del medi en què els treballadors sanitaris es mouran durant la seva vida laboral, l’organització d’aquest entorn i els determinants que condicionen el desenvolupament d’un model de política i organització sanitària en un context determinat. Amb aquesta eina pretenem donar suport als alumnes i als professionals sanitaris en el coneixement d’aquest entorn en què viuran i es desenvoluparan professionalment.
Descarrega el llibre Compra el llibre en impressió per comanda
Es publica “Aprendre a través de la veu de l’experiència” per reflexionar sobre l’emprenedoria a través de 9 casos reals
Tres professors de la Universitat han creat un llibre multimèdia adreçat a estudiants sobre casos d’emprenedoria perquè aprenguin a reflexionar de manera crítica sobre situacions que es podrien trobar en la seva trajectòria professional. El llibre consta de nou històries en format vídeo narrades en primera persona per membres del SECOT Tarragona (Voluntariat Sènior d’Assessorament Empresarial) que conviden a plantejar-se tot de qüestions relacionades amb l’emprenedoria i la creació i direcció d’empreses.
Aprendre a través de la veu de l’experiència és el títol del llibre que s’adreça a estudiants universitaris amb l’objectiu que reflexionin sobre casos reals d’emprenedoria i que apliquin pensament crític tant sobre les situacions que se’ls presenta en el dossier com sobre experiències pròpies. L’obra, escrita per María-Arántzazu Vidal-Blasco, Teresa Torres-Coronas i Ricard Monclús-Guitart i editada per Publicacions URV, compta amb la intervenció de nou voluntaris de SECOT Tarragona que expliquen nou històries diferents relacionades amb l’emprenedoria. Les explicacions dels protagonistes són accessibles des del mateix llibre (amb connexió a Internet) i també al canal URV Management de Youtube.
El motiu de l’edició del llibre es troba en el fet que les històries tenen un efecte molt important en l’adquisició de coneixements perquè simplifiquen la realitat i la fan més entenedora. D’aquesta manera, els protagonistes de casos reals ajuden als estudiants a reflexionar i a visualitzar situacions amb què poden trobar-se tant en l’emprenedoria com en la seva futura activitat professional.
L’obra és el resultat d’un acord de col•laboració entre SECOT i la Universitat Rovira i Virgili, que a través del seu professorat ha volgut experimentar amb la transmissió digital de coneixements en el camp de la resolució de problemes i de la presa de decisions, les quals són competències bàsiques en qualsevol activitat professional.
Canal URV Manegement a youtube
Web del Grup Anàlisi Social i Organitzativa
El per què d’aquesta obra es troba en el poder de les històries com a font de transmissió de coneixement. Amb aquestes històries (minicasos en format multimèdia-vídeo) pretenem que l’estudiant reflexioni sobre experiències passades, apliqui el pensament crític per valorar la situació presentada i sigui capaç d’extrapolar aquesta situació a les experiències pròpies, sense oblidar el factor motivador que suposa permetre a l’estudiant visualitzar “situacions en què podrà trobar-se”.
El vaso Savoy es el objeto más conocido de la producción de Aalto. Adélaïde de Caters nos lo presenta como una metáfora metonímica del paisaje finlandés como en “las garrafas de la Vivonne” (Proust), texto en el cual el contenido se convierte en continente, y el agua en garrafa. En cambio, en el vaso de Aalto, el agua endurecida del vaso es el continente que no deja escapar el agua y representa la cristalización de su mundo. Esta representación del mundo se entiende como tendencia a la abstracción (contrario, según Worringer al Einfühlung) que representa la empatía con el mundo. El vaso de Aalto es una representación en dos tiempos de ambos conceptos y reflejan, a su vez, la personalidad del autor.
Un recorregut per la mirada a l'Acròpolis d'Atenes
L’Acròpolis d’Atenes és, segurament, l’edifici més conegut de l’arquitectura occidental. Roger Miralles en fa una historiografia de la seva recepció per part de diversos autors paradigmàtics del seu temps; des de la primera representació coneguda del S. XIV, amb Ciríac d’Ancona, passant per les de Stuart i Revett, Le Roy, Spon, Carrey, Semper o Lambert fins a les més contemporànies de Doxiadis o Martienssen, per arribar a l’actualitat amb la revisió que n’ha fet Bernard Tschumi per al seu museu de l’Acròpolis. La revisió serveix per veure quines eren les preocupacions dels diversos moments històrics que usaven com a pedra de toc l’Acròpolis i quin és l’autor que està més proper a com va ser pensat.
La Càtedra Dow-URV presenta un informe sobre tot el que es fa en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat
L'acte de presentació del llibre Informe sobre la docència i la recerca en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat Rovira i Virgili del curs 2011-12 va ser dimecres, 26 de setembre a les 18,30 h. a la Sala de Graus del campus Catalunya. L'Informe l'ha impulsat la Càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible.
En l'acte Ramon Folch, ambientòleg, comunicador i redactor del Pla de Medi Ambient de la Universitat (Estudi Ramon Folch), hi va pronunciar la conferència: Per què ens cal un nou model productiu?
L'Informe, en format llibre de Publicacions URV, l'ha coordinat el professor Joan Alberich del Departament de Geografia, i la presentació va anar adreçada a la comunitat universitària i també al públic en general.
L'objectiu de l'Informe ha estat quantificar, analitzar i valorar tot el que es fa en aquest camp. En docència, es presenta una relació de tots i cada un dels plans d’estudi del curs 2011-2012, tant de grau com de postgrau, destacant-ne els continguts mediambientals i de sostenibilitat. En recerca, es fa una anàlisi de la investigació en medi ambient i sostenibilitat, amb la relació completa dels projectes de recerca, línies d’investigació i projectes de transferència de tecnologia que duen a terme els diferents organismes de recerca de la URV (grups de recerca, centres i instituts de recerca, càtedres, etc.). L’informe acaba amb les conclusions.
Els autors són Beatriz Irene Felipe, Enric Aguilar, Òscar Saladié i Joan Alberich.
El present estudi ha estat elaborat per la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible amb l’objectiu de quantificar, analitzar i valorar la docència i la recerca que s’elabora actualment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
Es tracta, doncs, d’un treball exhaustiu de recopilació de la informació que els diferents organismes i institucions de la pròpia URV (facultats, departaments, centres i instituts de recerca, etc.) posen a l’abast de la comunitat universitària —per diversos i variats canals, però amb un protagonisme cada cop més gran de la xarxa d’Internet— sobre la seva tasca quotidiana en recerca i docència.
Més...
This volume contains a collection of articles that present mathematical approaches to languages. The included works were discussed at the weekly seminars organized by the GRLMC.
Linguistics, computer science and formal languages have had a mutual influence over the years. Following this tradition of interaction, the articles in this issue provide multidisciplinary approaches which can improve the processing of natural and artificial languages.
This volume aims to provide a state-of-the-art of the work recently done, by some relevant Spanish Research Groups, in the area of nets of processors.
It could be interesting for a wide spectrum of audience: from mathematicians and linguists to computer scientists that are looking for efficient new models of computation to apply to their problems.
Los centros especiales de empleo (CEE) son una fórmula de empleo protegido para personas con discapacidad. Emplean a la mayor parte de la población activa discapacitada en condiciones de mayor estabilidad de la que ofrece el empleo ordinario. Esta fórmula resulta muy beneficiosa en cuanto a empleabilidad, pero, no obstante, no parece serlo tanto en cuanto a la inclusión social del colectivo. Varios autores definen una limitación destacada: la segregación del colectivo al bloquear la incorporación del trabajador discapacitado al empleo ordinario. Sin embargo, en épocas de crisis económica como la actual las virtudes de la economía de la empleabilidad retoman el protagonismo sobre la filosofía de la inclusión, más allá de la inclusión en el mercado laboral. Este trabajo va enfocado a reflexionar sobre las posibles mejoras de los CEE, fundamentalmente en la colaboración entre ellos mismos para crear sinergias que les ayuden a ser cada día más rentables, y por lo tanto, a evitar que peligre su existencia. Ello revertirá en el incremento de creación de empleo para este colectivo, a pesar del decrecimiento en la creación del empleo ordinario en todos los demás grupos de población.
Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.